Pere Aguilera i Garriga
De Viquipèdia
Pere Aguilera Garriga (Rubí, 1901 - 1991), fou alcalde de Rubí intermitentment entre 1934 i 1938.
Militant de la Unió de Rabassaires, el 1922 participà en la fundació de la Unió de Parcers de Rubí i en fou escollit com a president. Formà part de la comissió organitzadora del primer congrés de la Unió de Rabassaires celebrat a Barcelona el 6 de gener de 1923. L’any 1924 fundà la Societat de Rabassaires de Rubí de la qual en fou el primer president. L’any 1926 va ser elegit vocal del comitè central de la Unió de Rabassaires i l’any 1928, vicepresident. Participà activament en les campanyes propagandístiques de la Unió de Rabassaires. Va ser president del Centre Democràtic Republicà de Rubí i col·laborador del setmanari "La Terra", i dels periòdics "La Quita" de Rubí i "La Acción" de Terrassa.
L'ajuntament de la ciutat està situat en la plaça que du el seu nom, com homenatge rebut el 1992, un any després de la seva mort.
Taula de continguts |
[edita] Segona República Espanyola
Durant la Segona República Espanyola, i amb la pujada de Lluís Companys a la presidència de la Generalitat, des del gener de 1934, es realitaren eleccions municipals. Republicans i socialistes més la resta, es reuniren altre entorn a ERC, que reafirmà el seu domini polític absolut a Catalunya i Pere Aguilera Garriga va ser elegit alcalde de Rubí. Empresonat arran dels fets del sis d'octubre d’aquell any, va ser alliberat el febrer de l’any següent.
Després del triomf electoral del Front d’Esquerres, el febrer de 1936 recuperà l’alcaldia, com a membre d’ERC. El febrer de 1937 s’incorporà al front de guerra. Retornà a l’alcaldia l’octubre del mateix any i exercí el càrrec fins l'abril de 1938.
[edita] Postguerra
L'any 1939 s'exilià a França. Va tornar mesos després per fer-se càrrec de les seves responsabilitats polítiques, doncs alguns regidors republicans s'havien quedat a la ciutat, essent empresonat i condemnat a mort tres vegades per un consell de guerra de la dictadura franquista. La pena de mort li fou commutada per presó, sent desterrat en el seu alliberament, primer a la costa i més tard a Sabadell.
[edita] Tercera restauració borbònica
Un cop mort Francisco Franco i succeït per Joan Carles I, en les primeres eleccions municipals democràtiques després del final de la dictadura feixista que l'havia condemnat a mort, el 1979 [1] va ser escollit com a regidor per ERC, el darrer partit en ser relegalitzat per la nova democràcia, càrrec que va ocupar fins el 1983, i va ser anomenat fill predilecte de la ciutat el 1987, l'any que va ser homenatjat per ERC. Morí l'any 1991.
[edita] Bibliografia
- Ramon Batalla i Galimany, Els casinos republicans: política, cultura i esbarjo. El casino de Rubí, 1884-1939 (1999) ISBN 84-8415-123-9
