Pembroke Dock

De Viquip??dia

Pembroke Dock (en gal??l??s Doc Penfro) ??s una ciutat i port en el comtat gal??l??s de Sir Benfro. Est?? situada a la desembocadura del riu Cleddau, en la badia d'Aberdaugleddau, i ??s la tercera ciutat m??s gran del comtat.

[edita] Hist??ria

Abans del 1814, l'??rea que ara ocupa aquesta poblaci?? era -en general- terrenys agr??coles, i la zona rebia el nom de Paterchurch, una denominaci?? que es remunta al 1289. Sembla que inicialment s'hi va construir una torre medieval que, com altres fortificacions posteriors dels segles divuit i dinou, hauria servit de post de guaita. En el segle disset, diversos edificis s'aplegaven a prop de la torre, i el lloc ja tenia cementiri propi. Pels voltants del 1802, les edificacions de Paterchurch eren enrunades gaireb?? del tot i, en l'actualitat, nom??s en resten les ru??nes de la torre, conservades en el recinte de la drassana.

La Torre de Paterchurch era el centre d'una gran finca que s'estenia des de Pennar Point fins a Cosheston. Despr??s de passar per les mans d'un seguit de propietaris rurals -les fam??lies Adams, Owen i Meyrick- les terres on es construirien les drassanes i la nova ciutat quedaren en mans de la fam??lia Meyrick.

La ciutat de Pembroke Dock va ser fundada en el 1814, quan la Marina Reial hi feu aixecar unes drassanes. Al 10 de febrer del 1816 s'hi avararen els dos primers vaixells, les fragates de 28 canons Valorous i Ariane. En un interval de 112 anys s'hi constru??ren 268 vaixells per a la Marina Reial, cinc dels quals "Iots Reials".

El creixement de les dimensions i la import??ncia de la drassana portaren a prevenir-les d'un hipot??tic atac, i amb aquesta finalitat es comen???? el 1844 a fer-hi casernes per la futura guarnici??. A l'any seg??ent arribaren efectius d'infanteria de Marina de la Portsmouth Division, i m??s endavant passaren molts altres regiments per la poblaci??. Entre el 1849 i el 1857 es van construir dues torres Martello en els extrems sud i nord de les drassanes.

El darrer vaixell avarat fou per a la Royal Fleet Auxiliary, el petrolier Oleander, el 26 d'abril del 1922.

El tancament de la drassana a l'any 1926 deix?? molts treballadors en l'atur fins al 1931, quan la RAF hi establ?? una base d'hidroavions, que duraria les tres d??cades seg??ents; en el 1943 era la base operacional d'aquests avions (especialment dels tipus Sunderland i PBY Catalina) m??s gran del m??n. Donada aquesta import??ncia, no ??s estrany que, durant la segona guerra mundial, la Luftwaffe alemanya bombardeg??s les instal??lacions. El 19 d'agost del 1940, un Junkers Ju 88 bombardej?? un seguit de dip??sits de combustible a Pennar. El foc causat per les explosions crem?? durant 18 dies i a Gran Bretanya ??s considerada la conflagraci?? m??s important des del Gran Incendi de Londres. La postguerra fou una ??poca de prosperitat per a la ciutat, que s'allarg?? fins al 1957, quan s'anunciaren els primers retalls en la guarnici?? de la RAF. En uns pocs anys (1965) s'estronc?? definitivament tota pres??ncia militar [1].

La prosperitat de la ciutat es refaria amb la construcci?? de les instal??lacions de refinat de petroli i d'una central el??ctrica de fuel, per?? mai en els nivells d'ocupaci?? que hi havia quan les drassanes estaven en plena activitat.

[edita] Actualitat

Avui en dia, la major part de la ind??stria naval de la poblaci?? ha desaparegut. La ciutat continua caracteritzant-se per un alt nivell d'atur, baixa inversi?? p??blica i privada, i edificis en decad??ncia. La fi de la d??cada dels norantes i comen??aments dels 2000 van veure una revifalla gr??cies a l'obertura de grans magatzems com Tesco i Alda i l'inici del Cleddau Business Park. Malauradament, la major part del cintur?? verd que es va reservar per al Business Park roman en venda i sense desenvolupar. La fallida d'ITV Digital el 2002 tamb?? fou molt perjudicial a la poblaci??, ja que pleg?? el centre d'atenci?? telef??nica que l'empresa hi havia establert.

Les dues torres Martello s'han preservat fins al present: una ??s un museu local, i l'altre ??s de propietat privada i est?? for??a conservada. El mur de la drassana est?? substancialment completa, i ha estat recentment restaurada per experts. Dos dels hangars que acolliren els hidroavions emprats en la segona guerra estan registrats com a protegits i en espera de nous usos. Tamb?? s'ha reconstru??t recentment l'esgl??sia de la drassana que -de moment- est?? sense ??s concret.

La poblaci?? est?? ben comunicada per la carretera A477, que neix a Sancl??r, passa per Pembroke Dock i per l'estuari del Daugleddau via el Pont del Cleddau fins a Hwlffordd, capital del comtat. Doc Penfro t?? tamb?? una terminal de ferris amb dues sortides di??ries a Rosslare, Irlanda.

[edita] Enlla??os externs

• Una altra plana de Doc Penfro (angl??s)
• Plana del ward de Llanion del programa Communities First del govern gal??l??s (angl??s)
• Plana del Pembroke Dock Sunderland Trust Hist??ria i documentaci?? del pas dels hidroavions Sunderland per la poblaci?? (angl??s)
• Mem??ries de la Segona guerra mundial: la RAF a Pembroke Dock (angl??s)

Pobles del comtat de Sir Benfro (Gal??les)
Abercastell | Abercych | Aberdaugleddau | Abergwaun | Amroth | Arberth | Brynberian | Caeriw | Camros | Cilgerran | Cilgeti | Crymych | Cwm yr Eglwys | Dinbych-y-Pysgod | Eglwyswrw | Hwlffordd | Llandudoch | Llanhuadain | Llanfyrnach | Llanwnda | Maenorb??r | Manordeifi | Marloes | Nanhyfer | Pembroke Dock (Doc Penfro) | Penfro | Saundersfoot | Solfach | Stepaside | Trefdraeth | Tyddewi | Wdig