Pecats capitals
De Viquip??dia
Els Set Pecats Capitals s??n una classificaci?? dels vicis esmentats en les primeres ensenyances cristianes cat??liques per a educar i instruir els seguidors sobre moralitat. L'Esgl??sia cat??lica romana divideix els pecats en dues categories principals: els "venials", aquells que s??n relativament menors i poden ser perdonats a trav??s de qualsevol sacrament de l'Esgl??sia; i els "mortals", els quals, quan s??n comesos, destrueixen la vida de gr??cia i creen l'amena??a de condenaci?? eterna a menys que siguen absolts mitjan??ant el sacrament de la confessi??, o sent perdonats despr??s d'una perfecta contrici?? per part del penitent. Comen??ant a principi del segle XIV, la popularitat dels Set Pecats Capitals com a tema entre els artistes europeus de l'??poca va ajudar eventualment a integrar-los en moltes ??rees de la cultura i consci??ncia cristiana a trav??s del m??n.
Llistats en el mateix ordre usat per Gregori I, el Magne (c.540(?)-604) al segle VI i despr??s per Dant Alighieri a la Divina Com??dia (c.1308-1321), els Set Pecats Capitals s??n els seg??ents:
Cada un dels Set Pecats Capitals t?? un op??sit corresponent en les Set Virtuds. Aix?? mateix, el vuit?? pecat capital, vanagl??ria, va ser eliminat per Sant Tom??s d'Aquino.
La identificaci?? i definici?? dels Set Pecats Capitals a trav??s de la seua hist??ria ha estat un proc??s flu??d i, com es com?? amb molts aspectes de la religi??, la idea d'all?? que cada un d'aquests pecats comporta ha evolucionat amb el temps. Aquest proc??s ha estat auxiliat pel fet que es fa refer??ncia a ells d'una manera incoherent o codificada en la B??blia i com a resultat, s'han consultat uns altres treballs literaris o eclesi??stics per tal d'aconseguir definicions dels Set Pecats Capitals. Purgatori, la segona part de la Divina Com??dia, quasi ha estat la millor font coneguda des del Renaixement (c.~1400), per b?? que moltes interpretacions i versions posteriors, especialment denominacions m??s conservadores dels Protestants Pentecostals, han mostrat la conseq????ncia per a aquells que cometen aquests pecats com un torment etern a l'Infern, en lloc de la possible purificaci?? a trav??s de la penit??ncia al Purgatori.
El 2008 s'ha publicat una actualitzaci?? del concepte en els denominats set nous pecats capitals, amb una atenci?? especial vers els anomenats pecats socials.
Taula de continguts |
[edita] Lux??ria (Llat??, luxuria)
La lux??ria ??s usualment considerada el pecat que inclou pensaments o desigs obsessius o excessius de naturalesa sexual. La lux??ria insatisfeta pot portar a compulsions sexuals o sociol??giques i/o transgressions, incloent-hi (per?? no limitades a) addicci?? al sexe, adulteri i violaci??.
El concepte de Dant era l'"amor excessiu pels altres," que per conseq????ncia seria amor i devoci?? a D??u com un segon. Tanmateix, la lux??ria i l'amor s??n coses distintes; mentre que un amor genu?? i desinteressat pot representar el m??s alt nivell de desenvolupament i sentiment de comunitat amb altres en una relaci?? humana, la lux??ria pot ser descrita com el desig excessiu pel plaer genital. Llavors, l'altra persona pot ser vista com a "mitj?? per a un fi", per a la satisfacci?? dels desigs del subjecte, convertint-se en un objecte en el proc??s. Tal com es descriu a l'obra liter??ria la Divina Com??dia, en el Purgatori, el penitent camina entre flames per a purgar-se a ell mateix de pensaments luxuriosos.
[edita] Gola (Llat??, gula)
Actualment la gola s'identifica amb el consum excessiu de menjar i beguda, tot i que en el passat qualsevol forma d'exc??s podia caure sota la definici?? d'aquest pecat. Marcat pel consum excessiu de manera irracional o innecess??ria, la gola tamb?? inclou certes formes de comportament destructiu. Aix??, l'ab??s de subst??ncies o les borratxeres poden ser vists com a exemples de gola. A la Divina Com??dia d'Alighieri els penitentes al Purgatori s??n obligats a aturar-se entre dos arbres, incapa??os d'abastar i menjar-se les fruites que pengen de les branques d'aquests i per conseq????ncia s??n descrits com persones famolenques.
[edita] Cobd??cia/Avar??cia (Llat??, avaritia)
La cobd??cia ??s, com la lux??ria i la gola, un pecat d'exc??s. Tanmateix, la cobd??cia (vista per l'Esgl??sia) s'aplica nom??s a l'adquisici?? de riqueses en particular. Tom??s d'Aquino va escriure que la cobd??cia ??s "un pecat contra D??u, igual com tots els pecats mortals, en el qual l'home condemna les coses eternes per les coses temporals." Al Purgatori de Dant, els penitents s??n obligats a agenollar-se en una pedra i recitar els exemples d'avar??cia i les seues virtuds oposades. "Avar??cia" ??s un terme que descriu molts altres exemples de pecats. Aquests inclouen deslleialtat, tra??ci?? deliberada, especialment per al benefici personal, com en el cas de deixar-se sobornar. Recerca i acumulaci?? d'objectes, robatori i assalt, especialment amb viol??ncia, els enganys o la manipulaci?? de l'autoritat s??n totes accions que poden ser inspirades por la cobd??cia. Aquests actes poden incloure simonia
[edita] Ira/Enuig (Llat??, ira)
La ira pot ser descrita com un sentiment no ordenat, ni controlat, d'odi i enuig. Aquests sentiments es poden manifestar com una negaci?? vehement de la veritat, tant envers els altres com envers un mateix, impaci??ncia amb els procediments de la llei i el desig de venjan??a fora del treball del sistema judicial (portant a fer just??cia per les seves pr??pies mans), fanatisme en creences pol??tiques i generalment desitjant fer mal a altres. Una definici?? moderna tamb?? inclouria odi i intoler??ncia envers altres per raons com la ra??a o la religi??, portant a la discriminaci??. Les transgressions derivades de la ira estan entre les m??s serioses, incloent-hi homicidi, assalt, discriminaci?? i en casos extrems genocidi. La ira ??s l'??nic pecat que no necess??riament es relaciona amb l'egoisme i l'inter??s personal (tot i que hom pot tenir ira per egoisme, per exemple per gelosia). Dant descriu la ira com "amor per la just??cia pervertit a venjan??a i ressentiment".
[edita] Enveja/Gelosia (Llat??, invidia)
Com la cobd??cia, l'enveja es caracteritza per un desig insaciable. Tanmateix, difereixen per dues grans raons: Primer, la cobd??cia est?? m??s associada amb b??ns materials, mentre que l'enveja pot ser m??s general; segon, aquells que cometen el pecat de l'enveja desitgen alguna cosa que alg?? m??s t??, i que perceben que a ells els fa falta. Dant defineix aix?? com "amor pels propis b??ns pervertit al desig de privar altres dels seus." Al Purgatori de Dant, el c??stic per als envejosos era de tancar-los els ulls i coure'ls, perqu?? havien rebut plaer en veure uns altres caure.
[edita] Sup??rbia/Orgull (Llat??, superbia)
En gaireb?? totes les llistes, l'orgull ??s considerat l'original i m??s seri??s dels Set Pecats Capitals, i de fet, ??s tamb?? la principal font de la qual deriven els altres. ??s identificat com un desig per ser m??s important o atractiu que els altres, fallant en afalagar els altres.
[edita] Peresa (Llat??, acidia)
La peresa ??s el m??s ???metaf??sic??? dels Pecats Capitals en tant que est?? referit a la incapacitat d'acceptar i fer-se c??rrec de l'exist??ncia com a tal. ??s tamb?? el que m??s problemes causa en la seva denominaci??. La simple ???peresa???, m??s encara l'???oci???, no semblen constituir una falta. Preferim, per aix??, el concepte d'???ac??dia??? o ???acedia???. Pres en sentit propi ??s una ???tristesa d'??nim??? que ens aparta de les obligacions espirituals o divines, a causa dels obstacles i dificultats que s'hi troben. Sota el nom de coses espirituals i divines hom ent??n tot all?? que D??u ens prescriu per a la consecuci?? de l'eterna salut (la salvaci??), com ara la pr??ctica de les virtuds cristianes, l'observaci?? dels preceptes divins, dels deures de cada u, els exercicis de pietat i de religi??. Concebre, doncs, tristesa por aquestes coses, tenir volunt??riament, al cor, desgana, aversi?? i disgust per elles, ??s pecat capital. Presa en un sentit estricte ??s pecat mortal en tant que s'oposa directament a la caritat que ens devem a nosaltres mateixos i a l'amor que devem a D??u. D'aquesta manera, si deliberadament i amb ple consentiment de la voluntat ens entristim o sentim desgana de les coses a les quals estem obligats; per exemple, al perd?? de les inj??ries, a la privaci?? dels plaers carnals, entre altres; l'ac??dia ??s pecat greu perqu?? s'oposa directament a la caritat de D??u i de nosaltres mateixos. Considerada amb vista als efectes que produeix, si l'ac??dia ??s tal que fa oblidar el b?? necessari i indispensable a la salut eterna, descuidar notablement les obligacions i deures o si arriba a fer-nos desitjar que no hi hagi una altra vida per a viure lliurats impunement a les passions, ??s sens dubte pecat mortal.
[edita] Proverbis, 6:16-19
A Proverbis, 6:16???19, es diu que hi ha "sis coses (que) odia el Senyor i en detesta igualment una setena". Aquestes s??n:
- Ulls altius.
- Llengua mentidera.
- Mans tacades de sang innocent.
- Cor que maquina malvestats.
- Peus delerosos de c??rrer cap al mal.
- Un testimoni fals i mentider.
- L'home que enemista germans.
Tot i que tamb?? en s??n set, s??n bastant diferents dels "Set Pecats Capitals". L'??nic pecat que hi ha clarament en ambdues llistes ??s l'orgull. "Mans tacades de sang innocent" pot referir-se a la ira. Tanmateix, ??s possible un cas en qu?? una persona mati alg?? malvat, que podria ser un exemple d'ira per?? no de matar un innocent; i de manera similar, l'assassinat a sang freda d'un innocent seria de les "coses odiades" sense ser necess??riament un exemple d'ira. Els altres cinc "pecats capitals" no tenen cap correspond??ncia propera a les 'coses odiades'.
[edita] Virtuds Cat??liques
L'Esgl??sia Cat??lica tamb?? reconeix Set virtuds que corresponen a cada pecat capital.
| Vici | Virtud |
|---|---|
| Lux??ria | Castedat |
| Gola | Temperan??a |
| Avar??cia | Generositat |
| Peresa | Dilig??ncia |
| Ira | Paci??ncia |
| Enveja | Caritat |
