Paulí de Tir

De Viquipèdia

Paulí de Tir (Paulinus, Paulinos Παυλι̂νος) fou bisbe de Tir.

Era probablement nadiu d'Antioquia i per això és esmentat també com Paulí d'Antioquia. Fou contemporani i amic d'Eusebi de Cesarea al que va dirigir un dels llibres de la seva Historia Ecclesiastica.

Fou nomenat bisbe de Tir i va restaurar l'església d'aquesta ciutat, destruïda pels pagans durant la persecució de Dioclecià i els seus successor (després del 303), restauració efectuada el 313.

En la controvèrsia arriana Paulí es presentat com un dels caps dels arrians, encara que probablement no estava massa compromès i era un moderat allunyat dels extrems. Se sap que va estar d'acord amb la decisió dels bisbes de Palestina que van donar a Arri el poder de celebrar assemblees dels seus partidaris però al mateix temps també devia donar suport al consell dels prelats a Arri de sotmetre's a Alexandre d'Alexandria.

Abans de morir fou traslladat al bisbat d'Antioquia però es discuteix si fou el 323 (abans del concili de Nicea) o el 331 (després). Le Quien situa el seu nomenament el 323 i la seva mort el 324.