Pau Berga

De Viquipèdia

Pau Berga, en francès Paul Bergue (Pesillà de la Ribera, Rosselló 1864 - Royan, Charente Marítim 1947), fou un poeta i gramàtic rossellonès nord-català.

Provenia d'una família de pagesos, d'on era el segon de quatre fills. Estudià el batxillerat a escoles religioses i enginyeria a París. Fou conductor d’obres d’enginyeria. Començà a vint anys a publicar poemes en la revista de Barcelona La Ilustració Catalana cap a l’any 1890. Els anys 1893 i 1894 fou convidat del consistori barceloní als Jocs Florals. Conductor d’obres d’enginyeria, passà gran part de la seva vida a la província d’Annam, a Indoxina. Des de l’exili redactà nombrosos articles sobre la llengua catalana, l’ortografia, la fonètica, la mètrica catalana, l’obra dels poetes rossellonesos i el cançoner popular per les revistes nord-catalanes del principi del segle XX.

Autor del llibre de poemes La Mare-Terra el 1913 i d’un ampli recull de poesies intitulat Contes i monologues catalàs entre l’any 1932 i 1933. Retornà al seu poble natal l’any 1926. El 1928 fou elegit Mantenidor de l’Acadèmia de la Ginesta d’Or i l’any següent s’encarregà del “rapport-concours” de la llengua catalana. Tot i ésser des del principi un defensor al Rosselló de la unificació ortogràfica del català duta a terme per l’Institut d'Estudis Catalans al final de la seva vida s’allunya de les normes fabrianes i utilitzà una llengua “patoisante”.