Pantalla de plasma
De Viquipèdia
El panell d'exhibició de plasma és un sistema d'emissió d'imatges, amb una pantalla plana que emet llum mitjançant fòsfor que s'excita per una descàrrega de plasma entre dos vidres.
Taula de continguts |
[edita] Història
La pantalla de plasma es va inventar en la universitat d'Illinois per Donald L. Bitzer i de H. Gene Slottow el 1964 per al sistema informàtic de Platón. Els panells monocromàtics originals eren generalment de color ataronjat o verd. El 1975, Larry Weber de la universitat d'Illinois va intentar crear una exhibició de plasma de color, finalment va arribar a la seva meta el 1995. L'angle de brillantor superior i la seva visió dels panells de plasma de color han fet molt populars a les televisions de plasma.
[edita] Funcionament
Les pantalles de plasma utilitzen una tecnologia similar als tubs fluorescents o de neó. Una pantalla de plasma consisteix en 2 panells de cristall separats 0.01 mm, cadascun amb elèctrodes. Entre els 2 vidres es troben fòsfors dels 3 colors (R G B). Al aplicar-los un voltatge, s'activa una emissió ultra-violada que reacciona amb els fòsfors produint els colors que s'exposen pel panell frontal. S'utilitza una matriu d'elèctrodes governats per un camp elèctric constant inferior a la tensió d'excitació de les cel·les del gas dielèctric existent de voltatge el gas s'ionitza i es converteix en plasma (ions + electrons). El procés d'excitació es renova 50 vegades per segon.
Com que la pantalla és àuto-emissora, no es necessita projectar llum, llavors es millora en resolució brillantor i contrast, es redueix el volum (gruixos de 8 cm) i el pes (menys de 30 kg). Els displays de plasma tenen un angle de visió fins al 160º tant en vertical com en horitzontal. La distància entre els elèctrodes oscil·la entre 0.3 i 0.82 mm.
[edita] Avantatges
Resolució: les pantalles de plasma ofereixen major resolució que els televisors convencionals i son capaços de mostrar senyals HDTV i DTV, així com senyals de computadores XGA, SVGA i VGA.
Fabricació simple: la seva fabricació és més simple que la dels LCD i els costos son semblants als CRT.
Temps de vida llarg: La vida del monitor és al voltant de 10000 hores, un factor normalment no considerat en el cost de pantalles: cost per hora.
No hi ha línies d'escanejat: els tubs de raigs catòdics convencionals utilitzen un feix d'electrons per crear la imatge en el tub des de dalt fins a baix a intervals regulars, il·luminant els fòsfors. Amb aquest procediment les línies poden ésser percebudes. La majoria de displays de plasma inclouen un doblador de línia per a millorar la qualitat de la imatge amb emissions estàndard de televisió.
Precissió de color excepcional: els displays de plasma son capaços de reproduir 16,77 milions de colors, proporcionant un realisme de color i una gradació subtil entre colors.
Format panoràmic: el format panoràmic o 16:9 és el format de la televisió d'Alta Definició (HDTV), així com de la majoria de pel·lícules en DVD.
Pantalla perfectament plana: els plafons de Plasma són totalment plans, sense cap tipus de curvatura. Això elimina la distorsió que es produeix en els cantons de la pantalla dels televisors convencionals.
Brillantor de pantalla uniforme: a diferència dels sistemes de projecció frontal o posterior, que no tenen una brillantor uniforme - es reflexa en imatges amb molta llum en el centre de la pantalla i enfoscades als cantons - els displays de plasma ofereixen la mateixa lluminositat en totes les zones de la pantalla.
Disseny per estalviar espai: els displays de Plasma són molt prims i permeten opcions d'instal·lació mai possibles abans. Poden ser penjats a la paret, com si es tractés d'un quadre i gaudir d'una pantalla de grans dimensions sense sacrificar un gran volum d'espai de la sala. Els monitors de plasma son neutrals des del punt de vista estètic, fent fàcil la seva inclusió en qualsevol tipus de decoració.
Ample angle de visió: els displays de Plasma tenen un angle de visió de 160 graus (tant de vertical com d'horizontal), molt major que el dels televisors o displays LCD. Això permet que un major nombre de persones puguin gaudir d'una bona qualitat d'imatge en una mateixa habitació.
Immunitat al camp magnètic: En no utilitzar feixos d'electrons, com els televisors convencionals, els plafons de plasma són immunes als efectes dels camps magnètics. Components com els altaveus, que contenen grans imants, poden produir distorsions en la imatge de les pantalles dels televisors (normalment decoloracions) si es situen molt a prop d'aquestes. Aquest defecte no passa amb els displays de plasma, permetent que els altaveus estiguin tan a prop com sigui necessari.
[edita] Inconvenients
- Limitacions del plasma: La limitació final de les pantalles de plasma és la mida del píxel. Actualment, una de les principals limitacions que presenten es troba en la mida dels píxels, limitat als 0.3 mm. Per aquesta raó els PDP no poden aconseguir penetrar en el mercat dels PC d'escriptori. Amb el temps potser aconsegueixin establir-se com tecnologies de TV o presentadors de pantalla gran, entre 25 i 70 polzades.
