Pampeta
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
La pampeta (Lepista inversa, del grec lepasté -vas ample de terrissa que recorda la forma d'un bolet-, i del llatí inversa -invertida-. El nom científic fa clara referència a la vora del barret, sempre incurvada, mirant cap avall) és un dels bolets més comuns a la tardor, que surt, sense gaires exigències, pertot arreu i en grups nombrosos.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
El seu barret, amb una forma d'embut molt acusada i amb el marge enrotllat, fa de 3 a 10 cm d'amplada. És de color ocre ataronjat o bru rogenc i a sota duu làmines molt decurrents de color crema, que se separen fàcilment de la carn del barret si s'estiren amb els dits.
El peu és més aviat prim, de color ivori, i a baix de tot porta sempre una massa cotonosa, restes del miceli, que moltes voltes enganxa diverses fulles, que d'aquesta manera resten atrapades a la base del peu.
La carn és molt prima, blanquinosa.
[edita] Comestibilitat
És un bolet comestible de gust agradable, no massa fort, sense gaire tradició, que pot collir-se aquells dies que no es troba res més de bo.[1]
[edita] Referències
- ↑ Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 128-129.
