Pàmfil de Beritos

De Viquipèdia

Pàmfil (Pamphilus, Πάμφιλος) fou un prevere a Cesarea de Palestina, que fou sant i màrtir. Era amic d'Eusebi de Cesarea que en el seu honor va assumir el sobrenom Παμφίλου.

Va néixer probablement a Beritos (Beirut) en una família destacada i va estudiar a la seva ciutat natal, des de on va anar a Alexandria, on va rebre classes de Pieri, cap de l'escola catequètica, i apareix després com a prevere sota Agapi, bisbe de Cesarea de Palestina. Al cinquè any de la persecució de Dioclecià vers finals de l'any 307, fou empresonat per Urbà, governador de Palestina, per refusar fer sacrificis als deus pagans. Va romandre empresonat fins el 16 de febrer del 309 quan va patir martiri per orde de Firmilià, el successor d'Urbà.

Va dedicar la seva vida a la literatura bíblica i la teologia; fou admirador d'Orígenes. Va fer nombroses copies de les Sagrades Escriptures i va crear a Cesarea una biblioteca publica especialment d'autors eclesiàstics, entre els quals Orígenes, que en va transcriure alguns (la biblioteca estava formada principalment per copies fetes a ma pel mateix Pàmfil). Les obres més valuoses eren la Tetrapla i la Hexapla d'Orígenes, i el text hebreu de l'Evangeli de Sant Mateu. Aquesta biblioteca hauria estat destruïda quan els àrabs van ocupar Cesarea al segle VII.

Va fundar també a Cesarea una escola teològica on les Escriptures formaven la part principal de l'estudi.

Va escriure algunes obres, i Foci esmenta l'apologia d'Orígenes iniciada a la presó on va escriure cinc llibres; un sisè llibre i fou afegit per Eusebi després de la seva mort el 309. D'aquest sis llibres només es conserva el primer. Un altre llibre seu es titulava Expositio capitum Actuum Apostolicorum, però també podria ser obre d'Eutali.

Eusebi va escriure una vida de Pàmfil en tres llibres, obra que s'ha perdut.