OVA

De Viquipèdia

Original Video Animation (OVA) és un acrònim emprat a Japó per als títols d'anime que són llençats directament per a la venda, sense emetres abans per televisió o a cinemes. Els OVAs estaven originalment disponibles en cintes VHS, tot i que deprés es van poder aconseguir en format Laserdisc i DVD. OVA és algunes vegades, de manera incorrecta, per referir-se a sèries extremadament curtes o a episodis especials sense tenir en compte el seu format de llençament.

OAV o Original Animated Video és algunes vegades emprat en lloc OVA, i el significat és generalment acceptat com el mateix. D'acord amb la font 1 la abreviació OAV era massa similar a AV ("Adult Video"), causant que OAV és malinterpretés com a Original Adult Video, cosa que va suposar el canvi a l'abreviació OVA.

[edita] El format OVA

A l'igual que els animes per emissió per televisió, les OVAs estan dividides en episodis. Les OVAs solen ser venudes només amb un espisodi a cada dispositiu multimèdia (cintes, Laserdiscs o DVDs). La durada dels episodis varia, i pot anar des d'uns pocs minuts a dues hores o més per episodi. Una durada de 30 minuts per episodi és força comú, però no significa una regla. En alguns casos, la durada dels episodis pot variar enormement, no tots els episodis han de tenir la mateixa durada. En una sèrie d'OVAs pot constar de només un episodi o dotzenes d'ells.

Molts animes populars van començar com a OVAs, i després van crèixer per esdevindre sèries populars de televisió o pel·lícules. Tenchi Muyo!, per exemple, va començar sent una OVA però van sortir-ne diverses sèries de televisió i dues pel·lícules. Altres OVAs són fetes coma seqüeles, històries paral·leles, o episodis extra d'una sèrie de TV o pel·lícules, com ara Love Hina Again.

L'animació d'una OVA és coneguda per la seva alta qualitat de producció. Les OVAs generalment tenen grans presupostos i quasibé sempre la qualitat de l'animació és superior a la de les sèries emesses per TV i poden ser d'igual o superior qualitat que les pel·lícules.

Les OVAs també són conegudes per les històries detallades i elaborats personatges. Provablement la raó més significat per això és que el format ofereix al guonista i director molta més llibertat creativa que no pas altres formats. Ja que els episodis de les OVAs poden ser de qualsevol durada, el director pot fer servir tant temps com vulgui per explicar la història. Això contrasta amb la durada de 22 minuts dels episodis emessos per televisió, o pel·lícules que rarament passen de dues hores. Hi ha altres raons també: les OVAs són fetes amb un punt de vista més artístic i no pas al gust de les masses del mercat. Moltes OVAs estan pensades per a una audiència en particular. Per altra banda les OVAs no estan subjectes a restriccions o censures (com ara violència, nuus, o llenguatge) que tant sovint sofreixen les sèries de televisió.

La majoria d'OVA's duren 4-8 episodis i tendeixen a tenir complexes i continuades històries que es gaudeixen millor si tots els episodis es veuen en ordre. Això contrasta amb les sèries que televisió, que generalment tenen moltes "mini-històries" que estan relacionades d'alguna manera, més que una única història. Moltes OVAs es poden veure com a "pel·lícules llarges" que senzillament s'han tallat en diverses parts. Els temps entre llençaments poden variar, algunes sèries poden fer 1-2 episodis a l'any. Alguns títols d'OVAs amb un espai de llençament gran acaben inacabades degut a la falta de suport dels fans i les vendes.

[edita] Història

Les OVAs es van originar a finals dels 70. Com que els reproductors de casets es van convertir en un indispensable a les cases dels japonesos, la insdústria de l'anime japonés va creixer a proporcions gegantines. La demanda d'anime va ser gegantina. Mentre que als Estats Units les emissions directament a video es van fer per al material no emés a televisió o cinemes, a Japó la demanda va fer esdevenir aquests productes una necessitat. Moltes sèries populars influents com ara Bubblegum Crisis i Tenchi Muyo! van ser llençades directament coma OVAs.

Tot i que l'anime distribuit direcament havia aparegut abans, com Dallosel 1983. Altres companyies van agafar ràpidament la idea, i a mitjants dels 80 el mercat estava ple d'OVAs. Durant aquest temps, les sèries eren noves, títols originals.

Com que l'economia japonesa va empitjorar als 90, la quantitat de noves OVAs es va veure radicament frenada. Les OVAs encara es feien, però en menor nombre. Moltes sèries d'anime van començar a emetre 13 episodis econòmics en comptes dels tradicionals 26. Els nous títols eres sonvint adaptats per a ser emesos per televisió si s'acostaven a aquesta durada. A més a més, la creixent popularitat de les cadenes de cable i satel·lit (amb les seves normes de censura més suaus) van permetre a molts títols ser emesos directament al públic quan abans hauria estat impossible. D'altra banda moltes sèries violentes i ecchi van convertir-se en sèrie habituals de televisió. Durant aquest periòde el contingut de la majoria d'OVAs va ser limitat a aquelles que es relacionaven amb títols ja existents.

Tot i així, al 2000 i més tard, una nov tipus d'OVAs va començar. Moltes sèries de televisió van ser emeses d'una manera que no tots els seus episodis eren emesos normalment, alguns ere llençats al mercat en forma d'OVAs, només es podien aconseguir comprant el video (generalment, un DVD). Exemples d'això inclouen Love Hina: el 25è episodi només estava disponible en DVD, i Oh! My Goddess: diversos episodis de la sèrie de televisió només estaven disponibles en DVD. Aquesta tencència està esdevenint força comú, amb molts nous títols oferint episodis només disponibles en DVD.

[edita] Source

1. OAV versus OVA: what's the difference?(link down), Lawrence Eng, 10 december 2004