Oscar Luigi Scalfaro

De Viquipèdia

**Oscar Luigi Scalfaro**
Mort:

Càrrec:	13è President d'Itàlia
Període:	25 de maig de 1992 - 15 de maig de 1999
Precedit per:	Francesco Cossiga (DC)
Succeït per:	Nicola Mancino (PPI)
Naixement:	Novara (Piemonte, Itàlia), 9 de setembre de 1918
Partit polític:	Democràcia Cristiana (DC)

Oscar Luigi Scalfaro (AFI ['skalfaro]) (Novara, 1918) polític italià, President de la República Italiana (1992-1999), va pertànyer al partit Democràcia Cristiana, (DC).

[edita] Naixement i estudis

Va néixer el 9 de setembre del 1918, a Novara a la Regió Italiana del Piemont. Llicenciat en Dret per la Universitat Catòlica del Sacro Cuore de Milà, va accedir a la magistratura.

[edita] Inicis i vida política

Al finalitzar la Segona Guerra Mundial, el 1945, va afiliar-se a Acció Catòlica, que va ser integrat a Democràcia Cristiana. Va ser elegit diputat per aquest partit a l'assemblea constituent de 1946 i a l'assemblea Legislativa de 1948.

Va ser secretari i vicepresident del grup parlamentari de Democràcia Cristiana a la Cambra de Diputats i va ser vicepresident de la cambra (1975-1983).

Va ser nomenat Ministre de Transports i d'acció civil, en els governs de: Aldo Moro, Giovanni Leone, Mariano Rumor i Giulio Anderotti (1968-1972), també va ser Ministre d'Educació en el govern d'Anderotti (1972-1973, i Ministre de l'Interior (1983-1987).

El 24 d'abril de 1992, Scalfaro va ser elegit President de la Cambra de Diputats, i arrel de la inesperada dimissió del President de la República Francesco Cossiga, va ser candidat de consens de les forces polítiques per a succeïr-lo, va ser designat novè President de la República el 25 de maig de 1992.

[edita] President de la República (1992-1999)

Scalfaro, situat en aquell moment a l'esquerra del DC, va mostrar-se un enemic inflexible de la corrupció política en l'època que van desenvolupar-se nombrosos processos judicials anti-corrupció. Va negar-se com a President de la República, a sancionar decrets per a limitar aquestes processos com desitjava el govern. Scalfaro no va vincular-se a cap partit polític al desaparèixer el Partit de la Democràcia Cristiana i va convertir-se en un referent polític per a la ciutadania Italiana.

Scalfaro va realitzar una visita a Etiòpia el 1997, a la que va demanar perdó per les atrocitats comeses per l'exèrcit italià quan va envair aquest país el 1935.

El 15 de maig de 1999, Scalfaro va dimitir alguns dies abans de que acabés el seu mandat. Des de llavors com a ex-president i senador vitalici.

Precedit per: Riccardo Misasi	Ministre d'Educació d'Itàlia 1972–- 1973	Succeït per: Franco Maria Malfatti
Precedit per: Virginio Rognoni	Ministre de l'Interior Italià 1983–- 1987	Succeït per: Amintore Fanfani
Precedit per: Leonilde Iotti	President de la Cambra de Diputats Italiana 1992–- 1992	Succeït per: Giorgio Napolitano
Precedit per: Francesco Cossiga	President d'Itàlia 1992–- 1999	Succeït per: Nicola Mancino