[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

NPD - Viquipèdia

NPD

De Viquipèdia

L' NPD (Nationaldemokratische Partei für Deutschlands), o Partit Nacionaldemocràtic pels Alemanys, és un partit polític alemany d'orientació nacional i social.

Logotip Portaveu
130px|NPD-Logo 165px|Udo Voigt
Dades
Gründungsdatum: 28. November 1964
Gründungsort: Hannover
Mitglieder: 7000 (Stand: 2006)
Wahlspruch: Die Partei, die Vernunft

und Vision auf ihrer Seite hat

Portaveu: Udo Voigt
Stellvertretende
Vorsitzende:
Holger Apfel,
Peter Marx,
Sascha Roßmüller
Frauenanteil: 27 Prozent [1]
Durchschnittsalter
der Mitglieder:
34 Jahre
Staatliche
Parteienfinanzierung:
1.376.678,48 €
(2006)
Adreça: NPD Parteizentrale
Postfach 84 01 57
12531 Berlin
Parteigliederung: 16 Landesverbände,
Kreisverbände
Website: www.npd.de

Taula de continguts

[edita] Resultat Electoral

BW BY BE BR HB HH HE MV NI NW RP SL SN ST SH TH
1966 7,4 % 3,9 % 7,9 %
1967 8,8 % 5,3 % 6,8 % 5,8 %
1968 9,8 %
1969
1970 2,9 % 2,7 % 3,0 % 3,2 % 1,1 % 3,4 %
1971 2,7 %
1972 n. a.
1973
1974 1,1 % 0,8 %
1975 1,1 %
1976 0,9 %
1977
1978 0,6 % 0,3 %
1979 0,7 %
1980
1981 n. a.
1982 0,6 % n. a.
1983
1984
1985 n. a. 0,7 %
1986 0,7 %
1987 0,1 % n. a.
1988 2,1 % n. a.
1989 n. a.
1990 n. a. n. a. 0,2 % n. a. n. a. 0,1 % n. a.
1991 n. a. n. a. n. a. 0,9 %
1992 0,9 % n. a.
1993 n. a.
1994 0,1 %
1995 n. a. 0,1 % 0,3 % n. a.
1996 n. a. 0,4 % n. a.
1997 0,1 %
1998 0,2 % 1,1 % n. a. n. a.
1999 0,8 % 0,7 % 0,3 % 0,2 % n. a. 1,4 % 0,2 %
2000 0,0 % 1,0 %
2001 0,2 % 0,9 % n. a. 0,5 %
2002 0,8 % n. a.
2003 n. a. n. a. n. a. n. a.
2004 n. a. 0,3 % 4,0 % 9,2 % 1,6 %
2005 0,9 % 1,9 %
2006 0,7 % 2,6 % 7,3 % 1,2 % n. a.



[edita] História

Fou fundat el 28 de novembre de 1964 com fusió d'antics partits nacionals, socialistes i feixistes alemanys que foren il·legalitzats, Sozialistische Reichspartei, o que electoralment quedaren fora del Bundestag (antic Reichstag) com el Deutsche Partei.


Entre 1966 i 1972 va tenir representació parlamentària en set Landtag (Parlamento regional): Baviera (15), Baden-Württemberg (12), Baixa Saxònia (10), Bremen (8), Hessen (8), Renània-Palatinat (4) i Schleswig-Holstein (4). Desprès d'això l'NPD començà a perdre tota representació parlamentària regional. A escala federal, mai tingué cap diputat. Als anys setanta, es va crear un altre partit d'extrema dreta, la DVU (Deutsche Volksunion, Unió del Poble Alemany). La dècada dels vuitanta estigué marcada pèl retrocés del nacionalisme a nivell mundial. A Alemanya nasqué en aquell període el Partit dels Republicans (Republikaner o "els REPs"), que va aconseguir entrar al Parlament Europeu, però no al Bundestag, caiguent a les eleccions posteriors a la reunificació.

Amb la integració de l'ex RDA al 1990, la nova República Federal incorporà un gran nombre de persones descontentes tant amb el comunisme, representat pel PDS (Partit del Socialisme Democràtic), i el liberalisme representat per la CDU (Unió Demòcrata Cristiana), sortint d'aquesta última varis militants cap al REP y posteriorment cap l'NPD. És la dècada dels noranta la que marcà el repunt interior de l'NPD, a càrrec del qual va quedar Udo Voigt, un ex-militar federal de tendència moderada dintre del NPD i del nacionalisme alemany en general. Aquest ha aconseguit acords amb altres líders del sector, com Franz Schönhuber, el fundador del REPs, avui mort, i sobre tot amb Gerhard Frey, el dirigent de la DVU. Si bé no es procedí a la fusió dels tres partits, NPD i DVU varen establir llistes el·lectorals de comú acord. En l'actualitat, si a un Land l'NPD presenta candidats, el DVU no ho fa, i viceversa. Aquesta nova política d'amistat (en el anomenat Volksfront o Front Popular) ha portat al NPD a obtenir representació al parlament Saxó al 2004 (més del 9% de l'electorat, superant inclús al Partit Socialdemòcrata) i a Mecklemburg-Pomerània amb més del 7%, al 2006.

Un intent del ministre del interior, Otto Schily, de prohibir l'NPD al 2003 no va aconseguir tenir èxit al descobrir-se, durant el transcurs del procés de il·legalització, que al menys un terç dels dirigents nacionals del partit eren agents infiltrats del Ministeri del Interior alemany, en el que suposà un cert escàndol polític que invalidà les possibilitats de il·legalització, ja que es descobrí que eren precisament aquests líders els que fomentaven alguns actes violents que podrien ésser imputable a l'NPD.

Un problema constant del NPD és la falta de finançament. Desprès de aconseguir representació parlamentària, el partit esperava solucionar aquest problema a través de la finançament pública de partits. No obstant, després de que es coneixessin reiterades falsificacions en els informes financers del partit dels últims anys, la Administració Parlamentària alemanya li exigí la devolució de tota la finançament pública a partir de 1997, en total uns 870.000 €. A conseqüència d'això, l'NPD ha tingut que acomiadar a deu dels dotze col·laboradors de la seva oficina federal i es va tenir que hipotecar gran part de la seva propietat immobiliària.

[edita] Estructura i Orientació

Es pot caracteritzar l'NPD com organització radical amb tendència nacionalsocialista; molts dels funcionaris del partit mantenen relacions directes amb grups neonazis radicals i militants. El portaveu del partit és Udo Voigt des del 1996, altres funcionaris importants sòn el portaveu del partit al parlament del estat de Saxònia, Holger Apfel i Peter Marx, que és portaveu del partit a Renània-Palatinat i la persona més important que formula la estratègia política i econòmica per als partits als parlaments, de 2004 fins al 2006 a Saxònia i després a Mecklemburg-AntPomerània.

Tradicionalment, l'NPD es caracteritzà per la radicalitat del seu discurs ideològic i per la falta d'organització quan estava representat a un parlament regional. En els últims anys, no obstant, s'ha observat la tendència de l'NPD a tractar de crear certa estabilitat al seu treball parlamentari a Saxònia i a Mecklemburg-AntPomerània, pretenent semblar una alternativa electoral seriosa que es preocupa dels problemes de les "persones del carrer" per obrir-se al major nombre de votants possibles. Tot i això, el programa polític i la ideologia de la majoria dels militants del partit segueixen sent d'extrema dreta. Tots els demès partits alemanys amb representació parlamentària a escala federal (socialdemòcrates, democratacristians, socialcristians, verds, lliberals i neocomunistes) o regional exclouen qualsevol pacte o cooperació amb l'NPD.

En l'actualitat, l'NPD té al voltant de 7.000 militants.

[edita] Joventut

La joventut del partit és la JN (Junge Nationaldemokraten/Joventut Nacionaldemòcrata), la qual compta amb prop de 400 membres a nivell federal. El seu president federal és Stefan Rochow i la seva "central" es troba a Saxònia.

[edita] Enllaços externs

http://www.npd.de Web oficial del partit (en alemany). http://www.jn-buvo.de Joventut Nacionaldemòcrata (en alemany).

Principis Polítics del Partit (Castellà).




{{{5}}} Aquest article és un esborrany sobre política[[:Categoria:{{{2}}}|{{{2}}}]] i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.