Neo-Dadà
De Viquipèdia
Neo-Dadà és una etiqueta aplicada sobretot a les arts visuals que descriu obres d'art amb similituds en el mètode o l'intenció amb les obres de l'antic Dadà. El Neo-Dadà es caracteritza per l'ús de materials moderns, iconografia popular, i contrastos absurds. També nega pacientment els conceptes tradicionals de l'estètica. El terme el popularitzà Barbara Rose durant la dècada del 1960, i es refereix sobretot a obres creades durant aquella dècada i l'anterior. Darrerament el terme el terme neo-Dadaistes s'ha aplicat a un grup internacional d'artistes conegut com a fundació Kroesos, liderat per Mark Divo.
Artistes relacionats amb el terme són Jasper Johns, Yves Klein, Robert Rauschenberg, Claes Oldenburg, i Jim Dine. El moviment també ajudà a inspirar el Pop Art i el grup artístic Fluxus.
[edita] Llista de neo-Dadaïstes
- Joseph Beuys
- Lee Bontecou
- John Chamberlain
- Bruce Conner
- Mark Divo
- Richard Hamilton
- Jasper Johns
- Allan Kaprow
- Andy Kaufman
- Edward Kienholz
- Yves Klein
- Robert Morris
- Nam June Paik
- Robert Rauschenberg
- Jim Dine
