Nekheb
De Viquipèdia
Nekheb (o Nekhab) o Eileithyiaspolis (avui Al-Kab o El-Kab) es una ciutat d'Egipte a la vora del riu Nil, al sud de Luxor i al nord d'Edfú.
Fou la capital del predinàstic regne de l'Alt Egipte i va romandre ciutat important; fou capital del nomós III de l'Alt Egipte. La deessa principal de la ciutat era Nekhbet representada de vegades com una dona o com un voltor amb la corona de l'Alt Egipte, i assimilada a la deessa-serp Uto del Baix Egipte; era també la deessa protectora dels recent nascuts. Els grecs van identificar a la deessa amb Eileithyia i van donar a la ciutat el nom de Eileithyiaspolis.
Es conserven dos parts de Nekheb en una plana situada a la boca d'un riu (wadi):
La primera secció es l'antiga ciutat rodejada per una grossa i enorme muralla; al interior un temple romà i el llac sagrat, i en un petit recinte el temple de Nekhbet no lluny d'un temple dedicat a Thoth i amb una casa de naixements dedicada a Nekhbet (l'encarnació d'Hator). El temple fou construït ver el 2700 aC i fou ampliat per posteriors faraons entre les Dinasties XVIII i la XXX.
La segona secció es la necròpoli a un lloc rocós, on hi entre d'altres les tombes d'Ahmose, Renni, Paheri i Setau, que estan datades a la dinastia XVIII i al període ramèssida.
El temple de Thoth es a un km endavant, a l'entrada del Wadi Hellal, a un lloc avui anomenat Al-Hammam (el bany). La capella fou construïda per Setau, virrei de Núbia amb Ramsès II; el temple fou restaurat pels Ptolomeus i dedicat a un bon nombre de deus. També hi ha un temple a una cova dedicat a Nekhbet, que esdevingué la lleona Hathor-Tefnut. Dos vestíbuls porten a una cambra final. Aquest temple fou convertit en temple copte al segle IV. A mes a mes hi ha un temple d'Amenhotep III, construït per ell i per Tuthmosis IV, dedicat a Nekhbet-Hathor; el pòrtic es conserva però els relleus interiors van patir destroces en temps d'Amenhotep IV,i foren restaurats per Seti I.
Al nord hi ha algunes tombes tallades a la roca amb relleus pintats, que pertanyen a alts funcionaris de l'Imperi Nou amb funcions a la regió. Les tombes principals son:
Tomba d'Ahmose Pennekhbet (EK2) supervisor del seigell al començament de la dinastia XVIII. Dins la tomba es va trobar la seva biografia i imatges de ell mateix i de la seva família. Era fill d'Ebana.
Tomba de Paheri (EK3), que fou nomarca de Nekheb durant la dinastia XVIII; les pintures mostren escenes de la vida diària; es van trobar una estàtua de ell mateix amb la seva dona i la seva mare.
Tomba de Setau (EK4), sacerdot de Nekhbet durant el regnat de Ramsès III. Una estela al exterior mostra a Setau i la seva dona adorant a Re-Horakhty i Khepri. Al interior les pintures mostren al propietari de la tromba i la seva família.
Tomba d'Ahmose, fill d'Ibana (EK5), descrit a la seva biografia dins la tomba com "Capità de marins"; va tenir un paper destacat en la lluita contra els hikses i va participar en el setge d'Avaris. Va rebre com a premis una medalla d'honor d'or i quatre esclaus. Fou l'avi de Paheri (tomba EK3)
Tomba de Renni (EK7), que fou nomarca de Nekheb durant el regnat d' Amenhotep I. Les pintures mostren escenes de la vida diària .
Les tombes corresponents al Imperi mitjà romanen tancades.
A uns 4 km al oest del Wadi Hellal hi ha un santuari ptolemaic dedicat a Seshmetet. Al sud-est del santuari un temple de Nekhbet de dues sales amb columnes d'Hathor i un santuari tallat a la pedra, construït per Ramsès II i restaurat pels Ptolomeus, amb una estela de Ramsès a la façana. Els relleus del interior no estan ben conservats però una part s'està restaurant. Mes endavant hi ha una pedra amb inscripcions coneguda per la roca del voltor.
L'any 2000 arqueòlegs belgues van trobar una necròpolis de la dinastia II. El 2003 un equip britànic dirigit per Vivian Davies del Museu Britànic, que treballava a la tomba de Sobeknakht, nomarca de Nekheb amb la dinastia XVII, va trobar una inscripció que explicava que s'havia produït un atac del rei de Kush i els seus aliats del Punt, i que els egipcis havien contraatacat.
Al altra costat del riu hi ha Kom el-Ahmar, que fou la grega Hierakonpolis i egipcia Nekhen, que es una ciutat mes antiga que Nekheb. Les dos ciutats foren la llar de la deessa Nekhbet.
