Narragansett

De Viquip??dia

Bandera dels Narragansett

Els narragansett s??n una tribu ??ndia algonquina, el nom de la qual vol dir ???Gent del petit cap???, i es divideixen en vuit grups tribals: narraganssett, shawomet, pawtuxet, coweset, niantick i sakonet.

Taula de continguts

1 Localitzaci??
2 Demografia
3 Costums
4 Hist??ria
5 Refer??ncies
6 Enlla??os externs

[edita] Localitzaci??

Vivien a la costa occidental de la badia de Narragansett (Rhode Island). Actualment, la major part dels supervivents es concentren a Charlestown (Rhode Island).

[edita] Demografia

El 1600 eren uns 6.000 individus. El 1880 uns 324 vivien a Charlestown, i cap el 1900 eren potser uns 500 molt mestissats. Es calcula que el 1990 hi havia en el rol tribal uns 2.000 individus. Segons dades de la BIA del 1995, la tribu Narragansett de Rhode Island tenia com a residents i en rol tribal 2.439 individus. Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 2.137 narragansetts purs, 184 barrejats amb altres tribus, 1.827 barrejats amb altres races i 194 barrejats amb altres tribus i altres races. En total, 4.342 individus.

[edita] Costums

Eren ca??adors dels boscos, com la resta dels pobles algonquins de la costa, per?? endem??s conreaven blat, p??sols i carabasses. Llurs habitacions eren cabanes d???escor??a. Els home vestien pantalons de pell, polaines i mocassins c??modes, i les dones faldilles de pell i mantells o t??niques. Anomenaven als blancs Waumpeshau.

Cada tribu tenia un capitost, el qual obe??a a un capdill suprem. Creien en Cautantowwit, d??u que els havia concedit la llavor del moresc. Chepi era el segon d??u en import??ncia, i un dels principals herois legendaris era el gegant Wetucks o Maushop. Tamb?? creien en els manito (poders per visions).

[edita] Hist??ria

Ja s???havien establit al territori pels voltants del 10.000 aC, i del 1.700 aC daten els jaciments de Terminal Bay. Segons les llegendes, Tashtasick fou el primer sachem legendari de la tribu. Emigraren de Rhode Island a Connecticut Sud, i durant un temps foren el grup m??s poder??s de Nova Anglaterra. Foren visitats per Giovanni da Verrazzano el 1524, i el 1620 pels pelegrins a Pawtuxet. Durant un temps foren amics dels anglesos (als qui anomenaven ciauquaquock ???gent del ganivet???) merc?? els oficis de Roger Williams, fundador de la col??nia de Rhode Island, i que aconsegu?? el 1636 fer un pacte amb els sachems Canonicus (mort el 1647) i Miantonomi (mort el 1643) per tal que no donessin suport als pequot el 1640. Endem??s , el 1643 escriuria A key into the language of America, on descriu la parla dels narragansett. Endem??s, el 1670 el nou cap narraganssett, Passacus, adopt?? el nom de Canonicus.

El 1621 Canonicus s???ali?? amb el wampanoag Massassoit, per?? del 1621 al 1643 lluitaria contra els wampanoag i pequot, atiats pels colons, amb qui signaren el Tractat de Hartford del 1638. Atac?? Sowame, la vila de Massasssoit, i comerciaren amb els neerlandesos. Quan esclat?? la guerra pequot, ajudaren als colons amb el mohegan Uncas. Pel tractat de Shawomet del 1642, Samuel Gorton de Massachusetts els compr?? terres dels capdills Pomham dels Shawomet i Socononoco de Pawtuxet, independents de Canonicus. El 1642 el cap Miantonami viatj?? al pa??s dels montauk per tal de fer una alian??a contra els blancs, per?? el 1643 mor?? lluitant contra Uncas i els mohegans. Per aix??, el 1644 els nous caps Passacus i Mixanno se sotmeteren als anglesos i els van vendre m??s terres, cosa que es repet?? sota amena??a el 1650 i el 1660. El 1662 el fill de Mixanno, Scuttop, fou oblgat a cedir m??s terres, i el 1664 a declarar-se subjecte de les col??nies, aix?? com a vassall de Rhode Island el 1665. El 1675 esclataria la Guerra del Rei Felip quan aparegu?? mort l???indi massachussets cristianitzat John Sassamon, qui havia acussat Metacomet de preparar una guerra contra els blancs.

Aleshores tenien uns 2.000 guerrers, i els caps narragansett Ninigreet dels Niantick, Passacus, Canonchet (fill de Miantonomi), Pomham i Quiapen signarien el juliol el Tractat de Boston, pel qual es mantenien neutrals. Per?? m??s tard, a causa de les humiliacions patides durant la firma del tractat, els caps Canonchet, cap suprem i lloctinent de Metacomet (Felip) i Nannuttenoo s???uniren als wampanoag en la guerra, i arrossegaren a tots els altres llevat la fracci?? comandada per Ninigreet, que es va mantenir al marge. Abans de la guerra disposaven de 5.000 guerrers, per?? foren redu??ts a un miler. D???antuvi s???imposaren als anglesos, per?? el 1675 foren ven??uts a Kingston (Rhode Island), on moriren o foren capturats un miler de Narragansetts. El 19 de desembre del 1675 destruiren el santuari narragansett i Canonchet crem?? 103 cases de colons, per?? fou fet presoner i executat pels anglesos, com tamb?? ho foren els seus successors Quanopan i Quiapan. Foren redu??ts de 5-7.000 individus a 200. Molts altres s???ajuntarien als mahican o als abnaki, o marxaren al Canad??. Despr??s de la guerra signaren el Tractat de Pettaquamscut (1675), i alguns dels que havien fugit al Canad?? se???ls permet?? tornar.

Ninigret va morir de vell a finals del 1676. Uns 500 niantick es mantingueren i el 1679 coronaren reina la seva filla Weunquesh o Chemunganock, que fou considerada com a tal fins a la seva mort el 1686. Els seus successors foren Ninigret II (1686-1723), qui mantingu?? el reialme com a una reserva, i el 1708 negoci?? amb els blancs de cedir tota Rhode Island llevat 64 milles quadrades de reserva (venuda a l'estat de Rhode Island el 1880), tot i que l???Estat de Rhode Island en mantindria el control legal. Charles Augustus Ninigret (1723-1735) es va fer episcopali??, i fins i tot establ?? a la reserva plantacions amb esclaus negres. El seu germ?? George Ninigret (1735-1746) aconsegu?? que tota la tribu es cristianitz??s, per?? tingu?? enfrontaments amb una facci?? religiosa dirigida per Samuel Niles. Thomas Ninigret (1746-1769) hagu?? de vendre les terres per pagar els seus deutes de joc; el 1768 Tobias i John Shattock anaren a Londres per demanar a la reina la seva destituci??, per?? moriren de verola all??. A Esther Ninigret (1769-1777) la succe?? George Sachem (1777-1779), darrer sachem hereditari, ja que des del 1779 establiren un governador per la tribu.

Cap el 1788 la major part marx?? cap a Nova York amb altres membres de tribus algonquines neutrals, encap??alades pel mohegan Samson Occom, que s???uniren als oneida i formaren la tribu Stockbridge-Brothertown, reconeguda el 1830-1840, amb els restes dels montauk, pequot i mohegan. El 1810 mor?? el darrer parlant de narragansett, i el 1812 el cap Benny Onion lluit?? amb l???ex??rcit dels EUA en la Guerra contra la Gran Bretanya.

El 1849 redactaren una nova constituci??, merc?? la qual constituiren un Consell de 5 membres electes i el control de la fusta per l???Indian Cedar Swamp. Es calculava que el 1859 hi havia 147 a Charlestown, molt mestissats amb negres.

Cap el 1870 Rhode Island decid?? destribalitzar-los, malgrat l???oposici?? dels membres del Consell Tribal Joshua H. Noka i Daniel Sekater. Aleshores eren 324, i el 1879 els aplicaren un acord pel qual els prenien els 922 acres que els restaven a canvi de 5.000 $ (15,435 acres per indi). El 1884 Gideon Ammons, darrer president tribal, presid?? la cerim??nia al parc Fort Ninigret, al seu antic territori. Segons el cens del 1885, hi havia 199 indis a Rhode Island.

El 1920 s???uniren a l???Algonkin Council of Indian Tribes. Des del 1930 el comissionat dela BIA, John Collier, els encoratj?? a acollir-se a l???IRA. D???aquesta manera, el 1934 foren retribalitzats, per?? nom??s es consideraren membres de la tribu als descendents d???aquells que ho eren el 1885, alhora que escollien un sachem hereditari. I el 1935-1936 editaren la revista Narragansett Dawn, per Princess Red Wing, que facilit?? el renaixement dels costums indis entre ells.

El 1960 uns 250 membres de la Narragansett Association of Rhode Island es mostraren partidaris de restablir la identitat tribal, per?? la majoria s??n molt mestissats. Durant els anys 70 Ella i Eric Thomas Sekatau reconstruiren viles ??ndies arreu de Nova Anglaterra, i el 1973 participaren a la marxa ??ndia a Washington. El 8 de gener del 1973 el tribunal de Rhode Island els retorn?? 3.200 acres que els prengueren el 1790, com ja el 1978 havien fet amb 1.800 m??s als passamakoddy. El 1986-1988 el capell?? David Mars, descendent de Niles, esdev?? cap de la tribu narragansett, fins que fou substitu??t per Walter Babcock. Actualment el cap ??s Matthew Thomas (E nada wushawunun o Seventh Hawk), per?? el membre m??s destacat de la tribu ??s Paulla Dove Jennings.