Wampanoag

De Viquip??dia

Bandera dels wampanoag de Mashpee

Els wampanoag (o tamb?? w??pan??ak) s??n una tribu algonquina, tamb?? anomenada pokanoket, el nom del qual volia dir ???gent de l???Est???.

Taula de continguts

1 Localitzaci??
2 Demografia
3 Costums
4 Hist??ria
5 Llista de wampanoag
6 Refer??ncies
7 Enlla??os externs

[edita] Localitzaci??

Vivien als estats de Rhode Island i Massachusetts, a Martha???s Vineyard, les Badies de Bristol i Narragansett i els marges del riu Pawtucket.

[edita] Demografia

Segons Bartholomew Gosnold, el 1602 eren uns 5.000 individus, per?? havien estat redu??ts a 3.000 el 1640 i a 300 el 1750. El 1970 en quedaven uns 500, i el 1980 eren uns 1.200 amb els massachussets. Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Wampanoag de Massachusetts hi vivien 865 individus (801 al rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000, eren 4.594 individus (2.336 purs).

[edita] Costums

Eren semisedentaris, com la majoria de les tribus dels voltants, i s???alimentaven merc?? el conreu del moresc, la carn de cacera i la pesca, i que es dividien en subtribus regentades per sachem o sotsxefes, encara que un sol podia regentar tota la tribu sencera en cas de guerra. Eren relacionats ling????sticament amb els massachusets i narragansett i aliats dels pennacook.

Les principals ciutats eren Acushnet, Agawam, Assameekg, Assawompset, Assonet, Betty's Neck, Chaubaqueduck, Coaxet, Cohannet, Cooxissett, Cowsumpsit, Gayhead, Herring Pond, Jones River, Kitteaumut, Loquasquscit, Mattakeset, Mattapoiset, Miacomit, Munponset, Namasket, Nashamoiess, Nashanekammuck, Nukkehkummees, Nunnepoag, Ohkonkemme, Pachade, Pocasset, Quittaub, Saconnet, Saltwater Pond, Sanchecantacket, Seconchqut, Shawomet, Shimmoah, Talhanio, Toikiming, Wauchimoqut i Wawayontat.

Tribus algonquines de Nova Anglaterra

[edita] Hist??ria

Cap el 1600 posseien 30 viles i llur cabdill Massassoit, malgrat la seva desconfian??a inicial, va signar la pau amb els primers colons blancs, els colons puritans de Portsmouth, a qui va rebre amb els altres caps Squanto i Samoset. La seva vila principal era Pokanoket, vora Mount Hope (actualment Bristol). El 1617, per??, patiren una epid??mia de pesta negra que en va delmar un gran nombre. Tot i aix??, els pelegrins foren ben rebuts pel cap dels pokanoket, Iusamequin, a Sowami, capital de Massassoit.

Wamsutta o Alexander va continuar la pol??tica conciliadora del seu pare, qui havia mort el 1661, per?? els blancs respongueren amb vexacions i expropiacions de terres. Despr??s de la seva misteriosa mort el 1662, fou nomenat cap el seu germ?? Metacomet o King Philipp, a qui intentaren obligar el 1671 a cedir bona part del seu territori i de la sobirania pol??tica. Com a resposta, s???ali?? amb narragansett, nipmuc i pennacook i declar?? la Guerra del Rei Felip del 1675, amb 12.000 indis que atacaren 50 dels 90 establiments blancs. En destruiren 9 i mataren mil colons, per?? acab?? amb la derrota quan setjaren Swansea i el virtual extermini de la tribu. King Philipp fou fet presoner i executat el 12 d'agost del 1676, el seu cap exposat en una pica i la seva dona i fills, venuts com esclaus a les Antilles. Els pocs supervivents s???uniren als narragansetts de Ninigret i s???aixoplugaren amb els saconnets a Gay Head (Massachussets).

Alguns, per??, reberen perm??s per establir-se a l???interior de Nantuket, Martha???s Vineyard i el cap Cod. Per?? el 1704 encara organitzaren un atac a Deerfield i mataren tots els habitants.

El dia d???acci?? de Gr??cies a Plymouth (Massachusetts) del 1970, els organitzadors convidaren a fer un parlament al wampanoag Frank James, qui aprofit?? per denunciar l???ocupaci??, els mals tractes i tot. El 1998, per??, obtingueren perm??s per obrir un casino a Aleys General Store (Martha???s Vineyard), una bona font d???ingresos.