Narcís Oller i Moragas
De Viquipèdia
Narcís Oller i Moragas (Valls, 1846 – Barcelona, 1930). Va ser un advocat i escriptor que va proliferar amb la tendència realista i la naturalista, per a acabar adaptant-se al modernisme de l'època.
Taula de continguts |
[edita] Vida
Orfe de pare de molt petit, s'educà a la casa pairal de la seva família materna, els Moragas; una de les més importants de Valls, en un ambient «il·lustrat» i molt liberal. Més tard, estudiant dret a Barcelona, esdevingué un «demòcrata convençut», però la Revolució de Setembre el decebé i es desentengué de la política. Una vegada acabada la carrera, anà compaginant la seva tasca d'advocat amb la d'escriptor. Després d'uns deu anys de producció escassa, de caire romàntic i en castellà, es passà a les files dels escriptors realistes i comença a escriure en català. Ha estat considerat pels critics actuals creador de la novel·la catalana moderna, ja que va haver de patir d'un ús restringit de la llengua catalana en l'àmbit literari.
La seva obra es pot dividir en tres etapes. La primera comença amb un volumet de quatre contes titulat Croquis del natural, publicat el 1879 i es clou amb la seva novel·la més extensa i ambiciosa: La febre d'or editada definitivament l'any 1893. Entremig publica diversos reculls de contes i tres novel·les: La papallona (1882), prologada per Émile Zola, un dels seus escriptors predilectes, malgrat que Oller mai no arribà a seguir del tot el naturalisme de l'autor francès; L'escanyapobres (1884) i Vilaniu (1885). Fou una època d'èxits, durant la qual exercí una influència decisiva dins la literatura catalana i mantingué relació amb les principals figures literàries espanyoles i estrangeres.
La segona etapa comença amb l'aparició del modernisme literari i acaba el 1906. L'autor va essent desplaçat per les noves tendències i els nous escriptors, i també l'afecta la mort dels dos crítics i amics seus, el seu cosí Josep Yxart i Joan Sardà, a l'estímul dels quals es devia una gran part de la seva obra. Es poden destacar en aquesta etapa dues novel·les: La bogeria (1899), on planteja el problema del determinisme que era a la base del naturalisme, i Pilar Prim (1906), novel·la psicològica que, tot i començar amb una estètica naturalista, acaba éssent modernista, mostrant així el canvi en l'estil de l'escriptor.
Després de Pilar Prim comença la tercera etapa en què va publicant contes i traduccions, però cap novel·la. Es tracta d'un període en el qual cada vegada està més aïllat i enfrontat als noucentistes que l'han deixat de banda i a qui ataca directament.
En aquesta darrera etapa prepara les seves Memòries literàries que es publicaren pòstumament el 1962.
[edita] Obres
[edita] Narrativa
- El pintor Rubio, 1876 (en castellà i inèdit)
- Un viaje de placer, 1868 (sota el pseudònim Plácido)
- Croquis del natural, 1879. (Reedició a Cossetània dins la Biblioteca Narcís Oller, 2007)
- La papallona, 1882
- L'escanyapobres, 1884
- Vilaniu, 1885
- De Tots Colors, 1888
- La febre d'or, 1890–1892
- La bogeria, 1898
- Pilar Prim, 1906
