N'Djamena
De Viquipèdia
N'Djamena (en àrab نجامينا Niǧāmīnā) és la capital i la ciutat més gran del Txad. El 2005 tenia una població de 721.000 habitants. És un port fluvial al riu Chari, a la confluència amb el Logone, davant per davant de la ciutat camerunesa de Kousséri, a l'altra banda del riu, amb la qual està unida per un pont. Forma una regió amb estatut especial, dividida en 10 districtes (arondissements).
És un mercat regional de bestiar, sal, dàtils i cereals. La indústria càrnia és la principal de la ciutat. Té aeroport internacional però no hi arriba el ferrocarril.
[edita] Història
N'Djamena fou fundada pel comandant francès Émile Gentil el 29 de maig del 1900 amb el nom de Fort-Lamy, en record d'Amédée-François Lamy, un oficial de l'exèrcit que havia mort a la batalla de Kousséri uns dies abans. Fou rebatejada N'Djamena (topònim provinent del nom àrab d'un poble veí, Niǧāmīnā, que significa «lloc de descans») pel president François Tombalbaye el 6 d'abril del 1973, com a part del seu programa d'africanització.
La ciutat fou parcialment destruïda durant la guerra civil, el 1979 i altre cop el 1980. Arran de la guerra en van fugir una bona part dels habitants, però la demografia s'ha recuperat i ha crescut molt des d'aleshores. La ciutat només tenia 9.976 habitants el 1937, però una dècada després, el 1947, la població s'havia més que doblat (18.435 hab.). Després de la independència, el 1968 la població ja arribava als 126.483 habitants. El 1993 va sobrepassar el mig milió (529.555 hab.).
El 13 d'abril del 2006 hi va tenir lloc l'anomenada batalla de N'Djamena entre les forces governamentals del president Idriss Déby i el rebel Front Unit pel Canvi Democràtic, que fou derrotat, amb el resultat de 400 morts i gairebé un nombre igual de ferits.
