Núria Cadenas i Alabernia
De Viquipèdia
Núria Cadenas i Alabèrnia (Barcelona,18 de febrer de 1970), militant independentista catalana, periodista i escriptora, filla de Teresa Alabèrnia i Domènech.
Taula de continguts |
[edita] Joventut
Durant la seua joventut estudià a l'escola Heura, de caràcter laic i catalanista. Posteriorment participà en el moviment estudiantil català de finals dels 80, essent fundadora de l'organització juvenil independentista Maulets[1].
[edita] Presumpta participació a un atemptat frustrat de Terra Lliure
El matí del 9 de setembre de 1988, quan tenia 18 anys, fou detinguda a Barcelona als voltants de la Residència d'Oficials en companyia d'altres tres persones.
En octubre de 1990 fou jutjada per l'Audiència Nacional juntament a Jordi Petit i Ferrer, Jaume Palou i Guijarro i Guillem Godó i Blasco per la seua suposada participació en l'atemptat, frustrat per la policia, de Terra Lliure contra la Residència d'Oficials a Barcelona el 9 de setembre de 1988. Tots negaren davant del tribunal pertànyer a l'organització armada i haver participat en la citada acció[2]. Se l'acusà de pertenença a banda armada, en concret, de formar part de l'organització armada catalana, d'ideologia independentista, Terra Lliure; d'un delicte d'estralls en grau de temptativa agreujada per la relació amb banda armada, així com de tinença il·lícita d'armes amb l'agreujant d'haver esborrat el seu número de sèrie.
Després de la seua apel·lació, el Tribunal Suprem (Sala Penal) en la seva sentència de 30 de Gener de 1992 decidí absoldre-la de l'acusació de pertinença a banda armada per falta de proves, però mantingué la resta d'acusacions. Malgrat que fou detinguda sense que portara armes o explosius, el tribunal considerà concloents les declaracions de la resta de processats (en presència d'advocat) que la vinculaven en la participació a l'intent de col·locació d'artefacte explosiu (amb tinença il·lícita d'armes) a la Residència d'Oficials de Barcelona el dia 9 de Setembre. Fou condemnada a sis anys de presó major i dos de presó menor[3].
En 2006, Palou i Godó van exculpar a Cadenas d'haver participat en l'atemptat, al·legant que no pertenyia a Terra Lliure i que mai havia participat en cap de les seves accions[4].
[edita] Posada en llibertat
En octubre de 1992 fou deixada en llibertat després d'haver complert quatre anys de reclusió en distintes presons espanyoles. En ser deixada en llibertat tornà a Barcelona, on estudià Història a la Universitat de Barcelona i treballà com traductora. Posteriorment es traslladà a València on treballà a la revista El Temps i a Acció Cultural del País Valencià.
En l'actualitat treballa i viu a València.
[edita] Obra literària
És l'autora de diversos llibres:
- Cartes de la presó València: Eliseu Climent / 3i4, 1990 ISBN 978-84-7502-275-8 (correspondència que l'autora mantingué amb familiars i amics durant el seu empresonament).
- El cel de les oques ISBN 978-84-8300-712-9
- Memòries de presó (1988-1992) València: Eliseu Climent / 3i4, 1994 ISBN 978-84-7502-423-3
- L'Ovidi València: Eliseu Climent / 3i4, 2002 ISBN 978-84-7502-649-7 (sobre l'actor, escriptor alcoià Ovidi Montllor)
