Mussola gravatja
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Manca una imatge
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Mustelus asterias Cloquet, 1821 |
||||||||||||||||
 Distribució geogràfica de la mussola gravatja (en blau).
|
||||||||||||||||
La mussola gravatja -també anomenada mussola pigallada o mussola pintada- (Mustelus asterias) és una espècie de tauró d'interès comercial.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
- Cos allargat amb el cap curt i el musell angulat.
- Dents petites, romes i disposades en mosaic.
- Té cinc parells de fenedures branquials, la darrera sobre l'aleta pectoral.
- Sense membrana nictitant.
- Dues aletes pectorals de mida similar.
- Inici de la primera aleta dorsal per davant de l'angle lliure intern de l'aleta pectoral.
- Color uniformement gris fosc al dors, més clar als flancs i al ventre.
- Presenta taques blanquinoses a la regió dorsal i al cap.
- El mascle madura sexualment quan fa entre 78 i 85 cm de longitud total i la femella quan assoleix els 85 cm.
- Pot arribar a fer un màxim de 140 cm.
[edita] Hàbitat
És pròpia del fons de sorra i fang de la plataforma continental, des de prop de la superfície fins a profunditats de 100 m. Cobra força activitat al capvespre i a la nit.
[edita] Alimentació
Menja sobretot crustacis, llagosta, llagostí, llamàntol, i tot tipus de crancs. Es menja el bernat ermità amb la conquilla i, si s'escau, amb l'anemona simbiont.
[edita] Reproducció
És ovovivípar aplacentari. Després de la gestació d'un any treu ventrades de 7 a 15 petits, que fan uns 30 cm de longitud total. Les cries són parides a l'estiu i probablement també en aquesta època s'esdevé la còpula. Presumiblement és una espècie de creixement ràpid i madura en un període de temps de 2 a 3 anys.
[edita] Aprofitament
Es pesca amb l'art de ròssec, tresmall i palangre. La seua carn és bona. Tot i ser relativament abundant, les captures es fan només de tant en tant.
[edita] Referències
- Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 111.
