Mur fronterer EUA-Mèxic
De Viquipèdia
El mur fronterer EUA-Mèxic esta fixat al llarg de la frontera entre ambdós països per diferents murs dissenyats per prevenir l'entrada gratuïta i il·legal de persones a través de la frontera entre ambdós països; aquests murs van ser construïts al llarg de 3 grans "operacions" per frenar el transport il·legal de narcòtics i tràfic il·legal d'immigrants: Operation Gatekeeper a Califòrnia, Operation Hold-the-Line a Texas i Operation Safeguard a Arizona. Aquestes tanques estan ubicades estratègicament al llarg de la divisió EUA-Mèxic per reduir i frenar el creixent nombre de desplaçaments il·legals entre la frontera.
Taula de continguts |
[edita] Informació de la frontera
Per més informació, vegeu Frontera EUA-Mèxic
Els murs s'han ubicat a les zones urbanes (San Diego, Califòrnia i El Paso, Texas a on el passat hi havia un major nombre d'il·legals creuant-la. Degut a l'efectivitat d'aquestes, s'han incrementat el nombre d'il·legals creuant per la zona del Desert de Sonora i les Baboquivari Mountain d'Arizona, amb el que han de creuar 50 milles (80 km) de zona solitària per arribar a la primera carretera.
Unes 5.000 persones han perdut la vida intentant creuar la frontera en els últims 30 anys, d'acord a l'escrit de la Comissió Nacional dels Drets Humans de Mèxic, signada també per la American Civil Liberties Union[1]. Entre l'1 d'Octubre del 2003 fins al 30 d'Abril del 2004, 660.390 persones han estat detingudes per la Policia Fronterera dels Estats Units (US Border Patrol en anglès) intentant creuar-la de forma no legal; entre 43 i 61 han mort intentant creuar-la pel Desert de Sonora. En Octubre del 2004, la policia fronterera comunica que 325 persones van morir al creuar la frontera els 12 mesos anteriors; entre 1998 i 2004, oficialment 1.954 morts van ser reportats.
[edita] Possible expansió
El congressista Duncan Hunter (Republicà per Califòrnia) i director del House Armed Services Commitee ha proposat el 3 de Novembre del 2005 la construcció d'un reforç a tota la frontera. Això inclouria una zona de 100 iardes dins de la zona EUA. El 15 de desembre sota la H.R.4437 Hunter aconsegueix que se s'aprovi el pla, que inclou un mandat d'emmurallar al llarg de 698 milles (1.123 km) de la frontera mexicana[2]. Finalment al 17 de maig del 2006 el Senat aprova amb la S. 2611 el que podria ser 370 milles de triple-muralla i una muralla pels cotxes.
La resolució (H.R, Home Resolution) H.R. 6061 coneguda com "Secure Fence Act of 2006" va ser presentada el 13 de setembre del 2006; va ser aprovada el següent dia per 238 si i 138 no; 29 de setembre del mateix any el Senat confirma amb 80 si i 19 no l'aprovació d'una possible construcció de 700 milles (1.125 km) de muralles/defenses físiques al llarg de la frontera.
George W. Bush signa en 26 d'octubre la H.R. 6061 que va ser votada i aprovada al 109é Congres dels Estats Units. La signatura d'aquesta venia justament quan la CNN havia fet una enquesta a on deia que en la majoria dels americans preferien més policia de frontera que no pas una muralla de 700 milles[3].
[edita] Conflictes i possible replantejament
D'una banda sorgeixen problemes com el de no conèixer ben bé a on acaba cada país; resulta que existeixen 1,5 milles de mur ubicats en territori mexicà; per resoldre aquest embolic, s'hauran de destinar 3.000.000 de dòlars. I es que a l'any 2000 es creia que la milla costaria sobre els 500.000 dòlars; la substitució d'aquest tram estaria al voltant dels 2,5 a 3,5 milions de dòlars [4].
L'altra es els problemes que comporta la construcció del mur. Un municipi de Texas, Granjeno podria tenir parts d'aquest en "zona de ningú" amb la construcció del mur. I es que el Congrés ja havia autoritzat 1,2 bilions de dòlars per les 700 milles de mur en la zona fronterera -330 milles de muralles virtuals, amb càmeres, sensors sota-terra, radar i altra tecnologia i 370 milles de mur físic-. Sobre unes 70 milles de mur real seran construïdes a la vall del Rio Grande a finals del 2008. Doncs bé, en un mapa obtingut per l'AP es mostren fins a 7 propostes de per on passarà el mur a la vall, incloent una a on parteix 35 de les 100 cases del municipi de Granjeno[5].
Rudy Giuliani, presidencialista republicà, ha proposat el 19 de novembre a Mission, Texas la creació d'un mur "virtual" en comptes d'un mur real; un tema que els habitants del vall del Rio Grande s'hi oposen. Ell diu que es inevitable que en alguns llocs hi hagi un mur físic, però que en d'altres el mur virtual es més valuós perquè avisa a la gent qui s'aproxima a la frontera [6].
[edita] Oposició al mur
Grups pro-mexicans fincats als Estats Units, així com el govern de Mèxic [7] i altres governs d'Amèrica Llatina s'hi oposen.
L'argument que defensa el govern de Mèxic es que "mesures com les del mur danyen les relacions bilaterals en el seu conjunt ja que són contràries a l'esperit de cooperació que ha de prevaldre entre ambdós estats per garantir una seguretat fronterera comú; mesures com aquesta creen un clima de tensió entre les comunitats frontereres i generen divergències en comptes de convergències entre ambdós països". També diu que "no es pot solucionar els problemes migratoris construint tanques, no es pot millorar la seguretat construint murs" [8].
L'alcalde de la ciutat de McAllen, Texas ha manifestat també el seu desacord [9] així com també el governador de Texas, Rick Perry [10]
[edita] Enllaços externs
- Library of Congress Bill Summary & Status on H.R. 6061 (anglès)
- Fences and Mushrooms Along the Border, JURIST (anglès)
- Is a fence along the U.S.-Mexico border a good solution to illegal immigration? - Pros i Contres del mur fronterer (anglès)
