Monestir d'Anba Ishaq

De Viquipèdia

El monestir d'Anba Isahq fou un monestir cristià d'Egipte a la regió de Faium, fundat probablement al segle III.

La tradició copta l'atribueix a Sant Isaac de Tiphre, deixeble de Sant Antoni (que va tenir un monestir propi al desert oriental), pare del monasticisme.

Es esmentat per primer cop per l'àrab Abu Makarem al segle XIII. L'armeni Abu Salih el situa a un lloc que anomena Hajar al-Lahun a Barniyudah a les muntanyes del sud de Faium, i l'església diu que era dedicada a la senyora pura Verge Maria, i que era gran i espaiosa; un altra església era dedicada al fundador, Sant Isaac màrtir; al exterior una triple muralla de pedra.

Mes tard, vers el segle XV, va ser abandonat i va quedar en ruïnes. Fou visitat per Petrie el segle XIX que hi va trobar un monjo casat amb la seva família; Petrie va observar que el monestir original fou molt mes gran.

Darrerament ha estat restaurat, però es de difícil accés i no es gaire visitat. Es troba a 8 km al nord-oest de Al-Lahun. El santuari central es dedicar a la verge Maria i els del sud i nord o son a Sant Jordi i Sant Bishoy. Una capella petita esta dedica a Sant Isaac. El 1985 fou col·locat sota autoritat directa del Patriarca copte Shenuda III i es van fer mes reformes a partir del 1987.