Miquel Strubell i Trueta
De Viquipèdia
Miquel Strubell i Trueta (Oxford, Anglaterra, 1949) és un sociolingüista català, de pare anglès i mare catalana.
És llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d'Oxford, té un master en Psicologia de l'Educació de la Universitat de Londres, i la llicenciatura en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet recerques en temes de bilingüisme escolar i familiar i ha escrit sobre polítiques lingüístiques, planificació lingüística i temes relacionats.
El 1980 fou cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció primer d'Aina Moll i després de Miquel Reniu. També ha estat director de l'Institut de Sociolingüística Catalana. Fou secretari del Consell Social de la Llengua Catalana, del qual és membre des de 2005; i fou membre del consell d'administració, i després vice-president, del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Des de 1999 treballa a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) a Barcelona, primer com a director adjunt dels Estudis d'Humanitats i Filologia, i entre l'abril de 2001 i el setembre de 2004, com a director del programa d'Humanitats. Actualment és professor dels nous Estudis de Llengües i Cultures. Fou membre de la comissió redactora del "Libro blanco del Grado en Humanidades".
Ha escrit els llibres següents: Llengua i població a Catalunya (1981), La llengua catalana a l'àrea barcelonina (amb JM Romaní, 1986), The Catalan Language: Progress towards normalisation (amb Jude Webber 1991); Estudis i propostes per a l'extensió de l'ús social de la llengua catalana (coordinador, 1991); Euromosaic. Production and reproduction of minority language groups in the EU (coordinador i co-autor, 1996); i Discussion manual on lesser-used languages (amb Jordi Bañeres, 1998). A més, l'any 1984, va co-editar (amb Maria Ros) un número especial (vol. 47) de l'International Journal of the Sociology of Language sobre "Catalan Sociolinguistics". A més, té capítols a un bon nombre de llibres. És membre dels comitès editorials de les revistes Language Policy i la Journal of Multilingual and Multicultural Development.
Per al Parlament Europeu ha coordinat dos informes. Primer, un sobre les minories lingüístiques als sis dels Estats que estan negociant d'entrar a la Unió Europea, S'ha publicat l'informe, "Lesser-used languages in States applying for EU membership (Cyprus, Czech Republic, Estonia, Hungary, Poland and Slovenia)". En segon lloc, un informe sobre "The European Union and Lesser-Used Languages", editat el mes de juliol de 2002. Ha coordinat diversos treballs de recerca d'àmbit europeu, entre les quals destaquen l'estudi Euromosaic (1991-1993), l'observatori Atlantis (2001-2002) i DROFoLTA, un estudi encarregat per la Comissió Europea sobre els obstacles a la mobilitat dels professors de llengua estrangera a Europa (2005-2006).
Ha actuat diverses vegades com a assessor per al Consell d'Europa i l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa, la qual cosa l'ha portat a Kazakstan, Estònia, Letònia, Croàcia i altres països.
És director d'activitats de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Des de la seva fundació el mes de novembre de 2002 i fins a la seva dissolució el juny de 2005, fou president de Catalunya 2003, una associació política promoguda per Pere Esteve que reclamava més autogovern per a Catalunya. Des de 2006 és membre-fundador de la plataforma independentista Sobirania i Progrés.
[edita] Obres
- Llengua i població a Catalunya (1981)
- La llengua catalana a l'àrea barcelonina (amb J.M. Romaní, 1986)
- The Catalan Language: Progress towards normalisation (amb Jude Webber 1991)
- Estudis i propostes per a l'extensió de l'ús social de la llengua catalana (coordinador, 1991)
- Euromosaic. Production and reproduction of minority language groups in the EU (coordinador i co-autor, 1996)
- Discussion manual on lesser-used languages (amb Jordi Bañeres, 1998)
És membre dels comitès editorials de les revistes Language Policy i la Journal of Multilingual and Multicultural Development.
