Mike Hailwood
De Viquipèdia
Stanley Michael Bailey Hailwood (2 d’abril de 1940 – 23 de març de 1981) va ser un pilot de motos i de Fórmula 1 britànic, nou vegades campió del món de motociclisme en diverses categories i reconegut per molts com possiblement el millor pilot de motos de tots els temps. Era conegut com Mike "The Bike" per la seva natural habilitat per pilotar motos.
Mike Hailwood va néixer a Great Milton, Oxfordshire, fill d’un venedor de cotxes d’Oxford milionari. Va rebre educació a Pangbourne College, però l’abandonà aviat per treballar durant un breu període de temps al negoci familiar abans que el seu pare l’enviés a treballar a la fàbrica de motocicletes Triumph. La primera cursa la va córrer un 22 d’abril de 1957, a Oulton Park. Es va casar amb Pauline Barbara Nash l’11 de juny de 1975 i van tenir un fill i una filla.
Taula de continguts |
[edita] Carrera
Hailwood va guanyar nou campionats del món de motociclisme de velocitat entre els anys 1961 i 1967. També va guanyar 76 Grans Premis i 14 vegades el TT de l’Illa de Man. Els 4 primers campionats els guanyà al manillar d’una MV Agusta. El 1966 va fitxar per Honda. Honda tenia el motor més potent de tot el mundial en aquella època, però també eren conegudes per la seva dificultat per ser pilotades, degut al seu xassís feble. La gran capacitat de Hailwood pel pilotatge va superar els desavantatges per continuar col·leccionant títols mundials fins l’any 1967. Honda va deixar de competir al primer nivell l’any 1968, però va continuar mantenint en nòmina Hailwood amb l’esperança d’un retorn. Hailwood mai més va tornar a córrer un temporada sencera al mundial de velocitat.
Va participar en 50 Grans Premis de Fórmula 1, debutant el 20 de juliol de 1963. Va aconseguir dos pòdiums, i va sumar un total de 29 punts al campionat del món. En la F1 és més conegut per haver salvat la vida del pilot Clay Regazzoni que per les seves victòries. L’any 1973 durant el GP de Sud-àfrica, Hailwood va aturar el seu monoplaça per rescatar Regazzoni del seu monoplaça en flames després d’haver sofert un accident, acte pel qual va ser condecorat amb la George Medal aquell mateix any (igual com David Purley per un gest semblant, encara que inútil, d’intentar rescatar Roger Williamson). Va abandonar la F1 després de resultar ferit al GP d’Alemanya disputat al circuit de Nürburgring.
L’any 1978, després d’un parèntesis d’11 anys, va fer una reaparició llegendària a les curses de motocicletes amb 38 anys. Va córrer el TT de l’Illa de Man, no només sent competitiu, sinó que va acabar guanyant en la categoria Fórmula 1 TT pilotant una Ducati 900SS, guanyant al favorit Phil Read que corria amb una Honda. L'any següent va tornar a córrer, en aquesta ocasió pilotant una Suzuki, i va guanyar en la categoria 500cc Senior TT. Era la catorzena i última victòria a l'Illa de Man
Va guanyar el Segrave Trophy l’any 1979.
[edita] Llegat
Es va veure involucrat en un accident de cotxe el 21 de març de 1981 i va morir dos dies després com a conseqüència de les ferides sofertes. Michelle, la seva filla, va morir a l’acte però el seu fill David va sobreviure.
Al març hi ha un memorial dedicat a Hailwood, el "Mike Hailwood Memorial Run". El punt de partida és l’antiga fàbrica de motocicletes Norton a Aston, Birmingham. La comitiva va fins a Portway, on va succeir el fatal accident i després es dirigeix a l’església de Tanworth-in-Arden on hi ha enterrats en Mike i la Michelle. Aquest 2006 s’han celebrat els 25 anys d’aquest tràgic accident.
[edita] Resultats al Campionat del Món de Motociclisme
| Any | Categoria | Classificació | Màquina | Victòries |
|---|---|---|---|---|
| 1958 | 250cc | 4t | NSU | 0 |
| 1958 | 350cc | 6è | Norton | 0 |
| 1959 | 125cc | 3r | Ducati | 1 |
| 1959 | 250cc | 5è | Mondial | 0 |
| 1960 | 125cc | 10è | Ducati | 0 |
| 1960 | 250cc | 5è | Mondial | 0 |
| 1960 | 500cc | 6è | Norton | 0 |
| 1961 | 125cc | 6è | Honda | 1 |
| 1961 | 250cc | 1r | Honda | 4 |
| 1961 | 350cc | 8è | MV Agusta | 0 |
| 1961 | 500cc | 2n | MV Agusta | 2 |
| 1962 | 125cc | 5è | EMC | 0 |
| 1962 | 350cc | 3r | MV Agusta | 1 |
| 1962 | 500cc | 1r | MV Agusta | 5 |
| 1963 | 250cc | 6è | MZ | 1 |
| 1963 | 350cc | 2n | MV Agusta | 2 |
| 1963 | 500cc | 1r | MV Agusta | 7 |
| 1964 | 350cc | 4t | MV Agusta | 0 |
| 1964 | 500cc | 1r | MV Agusta | 7 |
| 1965 | 250cc | 10è | Honda | 1 |
| 1965 | 350cc | 3r | MV Agusta | 1 |
| 1965 | 500cc | 1r | MV Agusta | 8 |
| 1966 | 250cc | 1r | Honda | 10 |
| 1966 | 350cc | 1r | Honda | 6 |
| 1966 | 500cc | 2n | Honda | 3 |
| 1967 | 250cc | 1r | Honda | 5 |
| 1967 | 350cc | 1r | Honda | 6 |
| 1967 | 500cc | 2n | Honda | 5 |
[edita] Llista completa dels Grans Premis de F1 disputats
(Nota: grans premis en negreta signifiquen cursa finalitzada en els punts.)
| Any | Equip | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | Equip |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1963 | Lotu | MON | BEL | HOL | FRA | GBR | RFA | ITA | USA | MEX | SAF | Lola | |||||
| 1964 | Lotus | MON | HOL | BEL | FRA | GBR | RFA | AUT | ITA | USA | MEX | Lotu | |||||
| 1965 | Lotus | SAF | MON | BEL | FRA | GBR | DUT | DEU | ITA | USA | MEX | Lotus | |||||
| 1971 | Surtees | SAF | SPA | MON | DUT | FRA | GBR | DEU | AUT | ITA | CAN | USA | Surtees | ||||
| 1972 | Surtees | ARG | RSA | ESP | MON | BEL | FRA | GBR | RFA | AUT | ITA | CAN | USA | Surtees | |||
| 1973 | Surtees | ARG | BRA | RSA | ESP | BEL | MON | SUÈ | FRA | GBR | HOL | RFA | AUT | ITA | CAN | USA | Surtees |
| 1974 | McLa | ARG | BRA | RSA | ESP | BEL | MON | SUÈ | HOL | FRA | GBR | RFA | AUT | ITA | CAN | USA | McLa |
[edita] Font
- Oxford Dictionary of National Biography
