Mellotron
De Viquip??dia
El mellotron (de l'angl??s melody i electronics), ??s un instrument musical electro-mec??nic polif??nic que va apar??ixer a mitjans dels anys 60. El seu precursor directe va ser el Chamberlin, manufacturat a Am??rica des de finals dels anys 40.
Taula de continguts |
[edita] Descripci??
El mellotron ??s un instrument electromec??nic que reprodueix cintes magn??tiques pregravades. El seu aspecte exterior ??s similar al d'un piano de paret, ja que t?? un teclat similar al d'aquests, i al principi es presentava en una caixa de fusta o, en els models m??s tardans, un material sint??tic, normalment t??lex. Tot i aix??, el seu aspecte exterior dep??n del model. Els models 300 i 400 eren de teclat simple (35 notes), mentre que els models MKII i MKV eren de doble teclat (18 notes cadascun). La meitat esquerra se solia carregar amb cintes on hi havia gravats fragments r??tmics, i la dreta amb instruments solistes, tot i que cada usuari podia configurar-lo com volgu??s. Hi havia fins i tot una versi??, encarregada per la BBC, nom??s amb efectes sonors destinats a la sonoritzaci?? en directe de s??ries o programes televisius.
El mellotron fou un dels primers instruments moderns de teclat, i es pot considerar com l'antecessor directe del sintetitzador (o sampler), ja que permet reproduir, i fins a cert punt, modificar en temps real, sons gravats pr??viament. Cada tecla ??s associada a una cinta magn??tica d'1 cm d'ample que t?? una duraci?? aproximada de 8 segons. El m??sic, al fer pressi?? en una tecla, fa circular la cinta corresponent, que recorre un enginy??s sistema en forma de W i reprodueix el so pregravat anteriorment (normalment s'hi enregistrava el so d'instruments de corda i fragments orquestrals, tot i que es pot agregar qualsevol altre tipus de so). Cada cinta consta de tres pistes, de l'amplada aproximada d'una cinta de cassette cadascuna. Les pistes adjacents no es podien reproduir alhora, sin?? que s'havien de reposicionar en els cap??als magn??tics. Aix?? vol dir que cada joc de cintes cont?? tres bancs de sons, normalment tres instruments complets, que es podien commutar, encara que no era immediat, sin?? que el reposicionament (mec??nic) dels cap??als durava uns segons.
[edita] ??s
Encara que era un instrument limitat per la poca duraci?? dels fragments de cinta magn??tica (8 segons), l'inconfusible so del mellotron (lleugerament imperfecte i artificial) propici?? el seu ??s en concerts i gravacions de rock simf??nic i progressiu als anys 1970. Ni el m??s vers??til i avan??at dels sintetitzadors actuals l'ha aconseguit imitar. A m??s, cal tenir en compte que la polifonia no va arribar als sintetitzadors de manera assequible i fiable fins a finals dels anys setanta. En canvi, el mellotron era 100% polif??nic perqu?? el mecanisme d'arrosegament, lectura i rebobinat de cinta era independent per a cada tecla. A m??s, els sintetitzadors no van ser instruments plenament imitatius fins a comen??aments dels vuitanta. El mellotron era una manera (si b?? no del tot econ??mica) de disposar d'un quartet de cordes o una secci?? de flautes amb m??s realisme que el que es podia crear aleshores amb qualsevol sintetitzador.
Els ??nics inconvenients del mellotron eren la incapacitat de gravar per ell mateix els sons necessaris, que havien de ser enregistrats a les cintes amb l'ajut d'una gravadora externa; i el fet que cada vegada que es traslladava d'un lloc a un altre s'hagu??s de calibrar de nou, motiu pel qual calia la intervenci?? d'una persona coneixedora del seu mecanisme (normalment els m??sics que el tocaven aprenien el funcionament dels mecanismes interns de l'instrument). Tamb?? era sensible a la humitat i canvis de temperatura, i a fonts magn??tiques, que podien arribar a esborrar els sons gravats a les cintes. Qualsevol variaci?? m??nima en la tensi?? de l'alimentaci?? provocava desafinacions molt notables. Degut a aquesta tend??ncia a desajustar-se era habitual que els grups que s'ho pod??en permetre anessin de gira amb dos aparells, per a disposar d'un de reserva.
[edita] Grups de m??sica que han utilitzat el mellotron
El mellotron es va fer fam??s amb la seva aparici?? al tema Strawberry Fields Forever de The Beatles, i posteriorment va ser incl??s en composicions de grups com The Zombies, The Moody Blues i The Rolling Stones durant els darrers anys de la d??cada dels 1960. Als anys 1970 el seu ??s es va fer habitual entre els grups de rock progressiu: King Crimson, Genesis i Yes l'han incl??s sovint en les seves can??ons. Tamb?? va ser llargament utilitzat per Led Zeppelin. Van ser progressivament despla??ats a partir de l'aparici?? dels moderns sintetitzadors polif??nics i dels samplers, tot i que grups com Tangerine Dream o Orchestral Manoeuvres in the Dark van utilitzar-lo sovint als seus ??lbums. Darrerament, per??, hi ha m??sics que han tornat a rec??rrer al mellotron per a donar un so evocador dels anys 60 i 70 a les seves composicions. Avui en d??a es freq??entment utilitzat per grups com Red Hot Chili Peppers, Incubus, Radiohead, Fiona Apple i The Smashing Pumpkins.
