Mauguiò

De Viquipèdia

Mauguòu [mawˈɣjɔ] o [mawgjow] o antigament Melguèlh [melˈɣɥɛl] (noms occitans) (en francès Mauguio o antigament Melgueil) és una localitat situada a la costa mediterrània del sud de França, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estany de l'Hort (Estanh de l'Òrt traduït malament en francès com a Etang de l'Or). El seu terme és un dels més importants de la zona ja que arriba fins al Mediterrani on comprén la localitat de Carnon i abans posseïa també lo Motàs (la Grande Motte en francès). El melgorès va ser una de les monedes de més àmplia circulació en terres occitanes i també catalanes.

No cal confondre Mauguiò amb la ciutat propera de Magalona.

[edita] Història

Fundada pels visigots al segle V i designada capital del comtat de Melguèlh. Va ser ocupada pels àrabs cap al 720 i destruïda pels francs el 737. Els bisbes es van establir llavors a Substancion, llogaret que ja no existeix, i des de llavors van titular-se Bisbes de Substancion.

Cap al 812, el comtat de Melguèlh va ser assignat al lot de comtats inclosos dins de la Marca de Septimània i la Gòtia. Va romandre unit al marquesat fins cap al 878. A partir del 878 i fins al 1079 els comtes francs es van establir també a Substancion (comtes de Substancion).

Un tal bisbe Arnau va reconstruir Melguèlh cap al 1040 i va recuperar el nom de Bisbat de Magalona, com després ho van fer els comtes el 1079 (comtes de Magalona o Melguèlh).

El 1213, en el context de la croada contra els càtars, la ciutat va caure en mans de Simó de Montfort. El bisbe Guillem d'Autignac va rebre el títol comtal del Papa Innocenci III el 14 d'abril de 1215. El bisbat fou suprimit el 1536 i traslladat a Montpeller.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mauguiò