Marshall Warren Nirenberg
De Viquip??dia
 |
| Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1968) |
Marshall Warren Nirenberg ( Nova York, EUA 1927 ) ??s un bioqu??mic i genetista nord-americ?? guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1968.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va n??ixer el 10 d'abril de 1927 a la ciutat de Nova York. De ben petit va desenvolupar febres reum??tiques, motiu pel qual la seva fam??lia es va traslladar a Orlando, poblaci?? situada a l'estat nord-americ?? de Florida, perqu?? es pogu??s beneficiar del clima subtropical. Va estudiar zoologia a la Universitat de Florida, on es va gradu?? l'any 1948, i posteriorment va realitzar el doctorat en bioqu??mica l'any 1957 a la Universitat de Michigan.
Aquell mateix va iniciar el seu treball de postdoctorat a l'Institut Nacional de la Salut dels Estats Units, i el 1960 inici?? la seva tasca de recerca cient??fica en bioqu??mica.
[edita] Recerca cient??fica
El 1959 va iniciar els estudis relacionats amb l'??cid desoxiribonucleic (ADN) i l'??cid ribonucleic (ARN), aix?? com la generaci?? de prote??nes. La seva recerca va posar els fonaments de bona part de l'actual bioqu??mica gen??tica.
Al costat d'Oswald Avery, Francis Crick, James D. Watson va realitzar estudis sobre el funcionament biol??gic i qu??mic de l'ADN respecte les seves funcionalitats de transmissi?? de la informaci?? gen??tica. En aquells moments no es coneixien els mecanismes de replicaci?? de l'ADN i la manera de la qual estava aquest ??cid implicat en la generaci?? de les prote??nes, aix?? com el rol que tenia l'ARN en tots aquests processos. Formant equip amb Heinrich J. Matthaei va intentar resoldre de la millor forma possible la descripci?? d'aquests processos, aconseguint la s??ntesi qu??mica de l'ARN mitjan??ant l'??s d'un compost denominat uracil, un nucle??tid que apareix nom??s a l'ARN. El proc??s d'elaboraci?? va ser aparentment simple, ambd??s cient??fics van afegir aquest poli-uracil en una c??l??lula lliure extreta d'una Escherichia coli la qual contenia l'ADN, l'ARN, els ribosomes i altres mecanismes cel??lulars per a la s??ntesi de la prote??na. Van afegir a la soluci?? ADNasa, subst??ncia que trenca i separa a part l'ADN de les c??l??lules, observant d'aquesta forma que les prote??nes generades procedien nom??s de l'ADN a??llat i que no hi havia altres fonts contaminants. Afegint un amino??cid radioactiu i uns dinou sense radioactivitat nom??s alguns blocs de prote??nes generats mostraven un tra??at radioactiu de fenilalanina. D'aquesta forma es va aconseguir desxifrar el codi gen??tic d'aquest amino??cid: tres bases d'uracil (UUU). Aquest va ser el primer pas per al desxiframent del codi gen??tic i la primera demostraci?? de les habilitats de l'ARN missatger.
L'any 1968 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la descripci?? del codi gen??tic i el seu impacte en la s??ntesi proteica, premi que compart?? amb Robert W. Holley i Har Gobind Khorana.
Posteriorment va arribar a trobar tres bases repetits d'adenosina (AAA) produ??ts per l'amino??cid lisina, citosina, la triple repetici?? (CCC) produ??da per la prolina i la guanina, igualment la repetici?? (GGG). El seu ajudant, Phillip Leder, va aconseguir desenvolupar un m??tode per a determinar el codi gen??tic basat en peces de l'ARNt o ARN de transfer??ncia. Aix?? mateix es va dedicar a investigar profundament en l'??rea de la neuroci??ncia, el desenvolupament neural, i els gens homeobox.
[edita] Refer??ncies
- Voet, Donald and Judith G. Voet. 1995. Biochemistry 2nd ed. John Wilely & Sons, New York.
- U.S. National Library of Medicine. "Profiles in Science: The Marshall W. Nirenberg Papers."
