Mario Onaind??a Natxiondo

De Viquip??dia

Mario Onaind??a Natxiondo (*Bilbao, 1948 - ???Vitoria, 31 d'agost de 2003) va ser un pol??tic basc i novel??lista en euskera, membre d'ETA en els anys seixanta, despr??s de la seva escisi?? de ETA pol??tico-militar, m??s tard dirigent d'Euskadiko Ezkerra i finalment parlamentari basc pel Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra, federaci?? basca del PSOE.

Quan en la V Assemblea d'ETA, celebrada el 1966, l'organitzaci?? s'escindeix en dues, ETA Berri (Nova ETA) i ETA Zaharra (Vella ETA), Mario Onaindia roman, amb la majoria de la milit??ncia, en aquesta ??ltima. No obstant aix??, t?? certes simpaties pel corrent obrerista que d??na lloc a ETA Berri i participar?? en alguns f??rums de debat i trobades organitzades per aquesta organitzaci??, el cap visible de la qual era Patxi Iturrioz, amb qui compartir?? traject??ria pol??tica anys m??s tard. Va ser processat en el proc??s de Burgos (1970) i condemnat a mort, per?? la impressionant mobilitzaci?? popular a Euskadi i en tota Espanya, van obligar al dictador a commutar la pena de mort per la de cadena perp??tua. En 1973 se celebra en Baiona (Pa??s Basc Franc??s) la segona VI Assemblea d'ETA (la primera, celebrada en 1970, ??s considerada nul??la per haver estat convocada per un sector de l'organitzaci?? que finalment se'n va escindir).

Aquesta assemblea es va realitzar en dues parts, en la segona de les quals ressorgeix l'antiga discrep??ncia entre els quals advoquen per la prioritat absoluta de l'activitat armada i qui desitgen la seva supeditaci??n a les lluites pol??tiques: s??n els "militars" (milis) i els "pol??tic-militars" (poli-milis), que s'escindiran en dues organitzacions: ETA militar (ETAm o ETA(m)) i ETA pol??tico-militar (ETApm o ETA(pm)). Mario Onaindia s'enquadra en aquesta ??ltima, majorit??ria. Durant principis dels anys vuitanta ETA(p-m) decideix deposar les armes i utilitzar exclusivament vies pol??tiques. Abans Onaindia participa en la creaci?? d'Euskal Iraultzarako Alderdia (Partit per a la Revoluci?? Basca, EIA), del que ??s nomenat secretari general. Aquesta organitzaci??, al costat del Euskadiko Mugimendu Komunista (Moviment Comunista d'Euskadi, EMK, hereu d'ETA Berri) i altres sectors de l'esquerra nacionalista basca no lligada a ETA, crea una nova formaci?? anomenada Euskadiko Ezkerra (Esquerra d'Euskadi, EE), de la qual Onaindia ??s secretari general. En els debats interns que viu la nova organitzaci?? en els seus inicis sobre l'oportunitat de fer p??bliques les discrep??ncies amb els m??todes d'ETA, Onaindia es destaca com un dels majors defensors de la condemna p??blica del terrorisme. Onaindia va ser membre del Parlament Basc entre 1980 i 1990 (per Euskadiko Ezkerra) i senador per Guip??scoa el 1993. Aquest any EE s'integra en el Partit Socialista d'Euskadi, creant-se aix?? el PSE-EE pel qual Onaindia va ser diputat per Guip??scoa en 1996, cinquena i sisena legislatures, i president del PSE-EE d'??laba fins a la seva mort.

Al maig de 2003, va rebre el III Premi Jos?? Luis L??pez de Lacalle per les seves publicacions en defensa de la llibertat i contra el terrorisme. Estava en possessi?? de l'Ordre del M??rit Constitucional. Va morir el 31 d'agost de 2003 als 55 anys d'edat en l'hospital vitori?? de Txagorritxu per un c??ncer intestinal diagnosticat tres anys abans.

[edita] Obres

• El precio de la libertad (2001) mem??ries,
• Gau ipuiak (1983)
• Grand Placen aurkituko gara (1983)
• Gilen Garateako batxilerra (1984)
• Del Rincon-en motorra (1985)
• Olagarroa (1987)
• Gela debekatua (1988)