Marcos Moshinsky
De Viquipèdia
Marcos Moshinsky Borodiansky ( Kíev, URSS 1921 ) és un destacat físic mexicà d'origen soviètic, les investigacions del qual en el camp de la física de les partícules elementals el van fer guanyador del Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica el 1988.
[edita] Biografia
Va néixer el 20 d'abril de 1921 a la ciutat de Kíev (Ucraïna, en aquells moments part de la URSS) en una família d'arrels jueves. A l'edat de tres anys va emigrar com a refugiat fins a Mèxic, país on va realitzar els seus estudis i el qual li va atorgar la ciutadania el 1942. Després d'obtenir la llicenciatura en física a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic es va doctorar a la Universitat de Princeton dels Estats Units sota la supervisió del Premi Nobel de Física Eugene Paul Wigner.
[edita] Investigació científica
A la dècada dels cinquanta va dedicar les seves investigacions a l'estudi de les reaccions nuclears i a l'estructura dels nuclis atòmics, introduint el concepte de parèntesi de transformació per a funcions d'oscil·lador harmònic el qual, juntament amb les taules elaborades en col·laboració amb Tomás Brody, va facilitar els càlculs en el model de capes del nucli i es van convertir en referència indispensable en l'estudi de les estructures nuclears.
Després de realitzar estudis postdoctorals a l'Institut Henri Poincaré de París va retornar a la capital mexicana com a catedràtic de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. L'any 1967 va ser escollit president de la Societat Mexicana de Física i el 1972 va ser admès al Col·legi Nacional de Mèxic. És editor de de diverses revistes científiques internacionals i és autor de més de dues-centes publicacions tècniques i quatre llibres.
El 1968 va rebre el Premi Nacional de Ciències de Mèxic; el 1971 el Premi Luis Elizondo; el 1985 el Premi UNAM de Ciències Exactes, diners que va donar als damnificats del sisme de setembre d'aquell mateix any; i el 1988, juntament amb Manuel Cardona, el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per les seves decissives contribucions a l'estudi de les simetries de les lleis bàsiques de la natura, que han facilitat un millor coneixment de la física quàntica, que regeix el comportament de les partícules elementals.
