Marc Clodi Pupiè Màxim

De Viquipèdia

Marc Clodi Pupiè Màxim (Marcus Clodius Pupienus Maximus) fou emperador romà el 238.

Era un general distingit i de família senatorial.

Quan es va saber la mort de Gordià I i Gordià II (238) i que Maximí el Traci avançava cap a Itàlia al front d'un fort exèrcit, fou nomenat pel senat juntament amb el senador Dècim Celi Balbí, el qual com a reputat home d'estat es quedaria a Roma per dirigir l'administració, i Pupiè, com a reputat general, aniria contra Maximí per combatre sobre el terreny (vers abril del 238). Aquesta decisió no va tenir el suport popular i van esclatar aldarulls, que no van parar fins que es va proclamar com a Cèsar a un net de Gordià, d'uns 13 anys (Gordià III).

Pupiè va poder sortir en direcció a Aquileia contra Maximí però a Roma van tornar a esclatar lluites civils entre el poble d'un costat i els pretorians que feien costat a Maximí, de l'altre. El poble va assaltar el camp dels pretorians i foren rodejats i es va tallar el subministrament d'aigua; els intents de sortida no van reeixir i una part de la ciutat va patir els efectes de la lluita i fou destruïda pel foc. Quan a l'abril o maig Maximí fou derrotat, les seves forces i les de Pupiè es van unir i el poble romà va acollir la unitat amb joia.

Però això fou de curta volada, perquè l'odi entre pretorians i el poble no es va extingir; els pretorians no acceptaven el poder establert pel senat i volien un emperador triat per ells, i el poble no perdonava l'actuació dels pretorians. Un dia que es celebraven els jocs capitolins, es va produir un cop d'estat: un fort cos de soldats es va obrir pas cap a palau, va agafar a Balbí i Pupiè i els va matar (vers maig del 238).