Manuela Solís i Claràs

De Viquipèdia

Manuela Solís i Claràs (València, 1862 - 1910) fou una ginecòloga valenciana, la primera dona que obté la llicenciatura en medicina a la Universitat de València.

Amb setze anys, s'examina d'ingrés a l'Institut de València. Cursa els estudis de Batxillerat i els acaba amb la qualificació d'excel·lent. Entre 1882 i 1883 fa la preparatòria de medicina a la Universitat. El 1889 obté la llicenciatura en medicina, també amb excel·lent.

Se'n va a Madrid i ingressa com a practicant a l'Institut Rubio de l'Hospital de la Princesa. Allà amplia els coneixements en ginecologia i es doctora amb la màxima puntuació. El 1891 s'instal·la a París, on destaca com a professional entre importants investigadors de l'època, com són Pinard, Tarnier o Varnier. Posteriorment torna a València, s'hi estableix com a ginecòloga i troba un gran reconeixement per part de l'alta societat de l'època.

Uns anys més tard, el seu matrimoni l'obliga a traslladar-se a Madrid. Els primers temps foren difícils, ja que la societat de l'època no sols no veia amb bons ulls que una dona casada treballés, sinó que tampoc no acceptava la validesa professional d'una dona en el món de la medicina.

Tot i així, la doctora Solís i Claràs persistí en la seva vocació i finalment trobà un reconeixement de l'entorn.

L'abril de 1906 fou elegida membre de la Societat Ginecològica Espanyola, i combinà així les tasques clíniques amb la recerca. Com a fruit de la seva activitat publicà una obra titulada Higiene del Embarazo y de la primera infancia, que fou prologat pel doctor Santiago Ramon y Cajal, el qual lloava no tan sols el valor científic de l'obra, sinó l'excel·lència i l'habilitat científica de l'autora.