Manuel Safont Castell??

De Viquip??dia

Manuel Safont Castell?? (Onda, 1928 ??? Onda, 24 de novembre de 2005), m??s conegut com Manolo Safont, fou un pintor i ceramista del segle XX. La seva vida i traject??ria professional estan influenciades per la seva constant recerca en el color, el relleu i la textura, que el fan un dels mags de la il??lusi?? pl??stica de la cer??mica. En el seu honor s'ha rebatejat el museu valenci?? de la cer??mica d'Onda.

[edita] Biografia

Ja desde molt jove va comen??ar a treballar en el m??n de la cer??mica artesanal, realitzant objectes tradicionals.

L'any 1952 inaugur?? el seu taller individual a Onda, en el qual va realitzar estampes decoratives, sants i ballarines, ocells i paisatges que reflecteixen una imatge de cartell, amb t??cniques i textures de fons que fan confondre la pe??a cer??mica amb la pintura.

El 1958, a causa de diversos enc??rrecs, va introduir-se completament en la investigaci??. Fruit d'aquestes investigacions s??n els tres premis que aconsegu?? en aquesta ??poca a Val??ncia. En un d'ells ???una imatge de Sant Josep??? la silueta del sant s'obt?? raspant el relleu del color de superf??cie i amb una superposici?? de colors i reactius.

L'any 1961 realitz?? la seva primera exposici?? en la Sala Estilo, una galeria avui desapareguda, situada en la Pla??a del Sol de Castell?? de la Plana. Experiment?? en la figuraci?? per?? sempre ressaltant les superf??cies sobre les quals realitzava la pintura, riques en textures i en color. El seu estil navega entre l'abstracci?? i la figuraci??, emprant elements dels dos corrents per a expressar tot all?? que li inquieta i necessita resoldre.

Del 1958 al 1960 realitz?? elements de decoraci?? per a despatxos, segurament a causa del creixement de la ind??stria cer??mica en la zona, i va fer bodegons amb un estil que recorda a Matisse, a Braque i en alguns aspectes a Modigliani. Del 1960 al 1962 segu?? realitzant bodegons amb reactius i base de color amb plans. En aquella ??poca, en plena dictadura franquista, el seu car??cter i ideologia diametralment oposades al r??gim predominant a Espanya el van conduir vers l'abstracci??: sense perdre completament la forma, els colors comencen a prendre import??ncia en les seves obres.

L'any 1962 expos?? en Madrid convidat per la Direcci?? general de Belles Arts. A partir d'aquest moment, va abandonar la figuraci?? per la necessitat de gaudir de la mat??ria, no fixant-se en cap convenci?? i utilitzant l'abstracci?? com a alliberament, encara que va passar per etapes en les quals va introduir-se en la figuraci?? de la pintura social (a aquesta ??poca pertanyen una s??rie de treballs simb??lics amb evocacions als treballadors de les f??briques de taulells. Les obres pertanyents a aquestes etapes figuratives tenen un gran valor expressionista: treballadors en premses hidr??uliques, un mural amb una gran m?? blanca, tallada amb fons negres, verds de coure i vermells carm??, aquests ??ltims molt habituals en la seva obra, mostrant una riquesa tant social amb expressiva. Tamb?? pertany a aquesta ??poca un mural amb el rostre d'Ernesto Che Guevara.

Va conrear la pintura social fins a les acaballes del franquisme, i nom??s de mort Franc a la fi dels anys 1970 va "guanyar l'abstracci??". A la fi dels anys 1990 va comen??ar a realitzar una s??rie de murals de gran grand??ria, encarregats per la Universitat Jaume I de Castell?? de la Plana.

Va ser un dels precursors de l'Escola de Cer??mica d'Onda i d'altres iniciatives culturals. Durant la dictadura franquista, va defensar amb el seu particular estil la llibertat i la cultura. Els seus esfor??os i l'amor que gran part de la seva ciutat natal van ser reconeguts a l'any 1998, en qu?? coincidint amb el seu 70?? natalici va rebre com a homenatge la retolaci?? d'una avinguda amb el seu nom. El Museu de la Cer??mica d'Onda tamb?? duu el seu nom a partir del mateix any, tot i que en cap moment li va ser ofert participar-hi directament o indirectament.

Era conegut a Onda pels seus llargs i arrissats bigotis, la seva cabellera grisa i arrissada i la seva inalterable manera de vestir ???sempre en combinacions de vermell, la seva particular obsessi??, i negre.

[edita] Altres dades d'inter??s

• Baptista Porcar, pintor castellonenc, el va qualificar de Pintor de foc a causa de la lluminositat i als tons c??lids t??pics del seu estil.
• La seva casa, aix?? com el minaret situat en el seu sumptu??s jard?? i el forn de construcci?? ??rab situat en les proximitats del seu habitatge, que va defensar amb tanta passi?? al llarg de la seva vida, formaran part del futur jard??-museu dedicat a l'artista i a la seva esposa, Ana, aquesta encara en vida.

[edita] Enlla??os externs

• [1] Exposici?? dedicada a Manolo Safont, amb imatges d'algunes de les seves obres i dos articles sobre la seva vida i estil de pintura.
• Article sobre una de les seves obres (mural) pertanyent a la seva ??ltima etapa abstraccionista