Mani Acili Glabrió III
De Viquipèdia
Mani Acili Glabrió (Manius Acilius M. F. M. N. Glabrió) fou un magistrat romà. Fou fill del tribú Mani Acili Glabrió (Manius Acilius Glabrió) i de Múcia (filla de Publi Muci Escèvola, cònsol el 133 aC). Es va casar amb Emília, una filla de Marc Emili Escaure (cònsol el 115 aC) de la que Sul·la el va obligar a divorciar-se el 82 aC. El 70 aC fou pretor urbà i va dirigir el judici de Verres; Ciceró tenia confiança amb Glabrió com a jutge.
El 67 aC fou cònsol amb Gai Calpurni Pisó i a l'any següent procònsol a Cilícia a la que es van afegir Pont i Bitínia en virtut de la llei Gabínia, i va substituir a Luci Lucul·le en la direcció de la guerra contra Mitridates VI Eupator; es va trobar a un exèrcit indisciplinat i a un enemic que no estava pas derrotat com ell pensava, i va restar inactiu a la frontera de Bitínia. Lucul·le li va entregar el comandament de les legions, i llavors Glabrió va fer una proclamació deslliurant als soldats de la seva lleialtat a Lucul·le el que en realitat va fomentar la indisciplina. Mitridates va poder així assolar Capadòcia i recuperar gran part dels territoris que havia perdut. Per la llei Manília el comandament de la guerra fou transferit a Gneu Pompeu al que Glabrió va entregar el comandament.
Als debats sobre la conspiració de Catilina el 63 aC es va pronunciar per la pena capital pels culpables i va aprovar la tasca de Ciceró. El 57 aC fou membre del col·legi de pontífexs.
