Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Maldat - Viquip??dia

Maldat

De Viquip??dia

La Maldat, o tamb?? conegut com Mal, ??s el terme que determina la manca de bondat que ha de tenir un segons la seva naturalesa o dest??. [1] D'aquesta forma, el mal ??s el valor atorgat a una cosa que reuneix l'esmentada caracter??stica, en ocasions apartant-se del l??cit o honest, perpetrant desgr??cia o calamatidat, convertint-se en conseq????ncia en una amena??a. [2]

??s un terme ample solia indicar un judici moral o ??tic negatiu, sovint utilitzat per descriure actes intencionals que s??n cruels, injustos, o egoistes. Les personificacions del Mal m??s conegudes i temudes s??n Satan i Ahriman. En moltes cultures, ??s utilitzat descriure actes o idees que s??n al contrari d'alguna religi??. [3]

Taula de continguts

[edita] Descripci??

La maldat, al costat del seu oposat (la bondat), es caracteritzen per formar una dualitat present en totes les cultures conegudes, i dins del mateix ser de les persones. En general, la distinci?? de la maldat implica una jerarquia d'est??ndards morals quant al comportament hum??, dins de la qual la maldat ??s el menys desitjat i l'amor ??s el m??s important. Aix??, una persona que practica el mal ??s alg?? "malvat". Un terme similar ??s mal??cia; un criminal pot ser considerat malici??s.

Dolent ??s un concepte orientat a definir all?? que augmenta l'esfor?? per aconseguir el bo. Per exemple, es considera que el blat ??s bo per alimentar a les nacions amb gana, ja que tot el que s'oposi a la consecuci?? de l'esmentat objectiu, ??s dolent. S'estima que l'individu que respecta les normes i lleis locals, ??s una persona bona, ja que fomenta el sistema social en el qual viu, aquella persona que es rebel??la per cursos violents, ??s dolenta. La rebel??lia no sempre ??s dolenta si es manifesta per conductes raonables. Moltes cultures reconeixen molts nivells de comportament immoral, des de petits vicis a grans crims. Aquestes creences sovint s??n transportades al sistema legal de la societat, amb m??todes de judici i c??stig per a les ofenses.

[edita] La seva descripci?? en les religions i les creences

Satan??s per Gustave Dor??.
Satan??s per Gustave Dor??.

Per a algunes religions, la maldat ??s considerada un misteri. Es creu que la vida i les seves regles s??n "governades" per una benevol??ncia innata i el comportament que contradiu directament la "bondat natural" no ??s comprensible en termes morals i racionals. La maldat caracteritza i descriu aspectes del ser hum?? desviats de la naturalesa de l'amor, la just??cia i el social. Les visions sobre com estan definits el b?? i el mal jeuen en dos extrems. L'absolutisme moral sost?? que el b?? i el mal s??n conceptes fixos establerts per D??u, la naturalesa o alguna altra forma d'autoritat. El relativisme moral sost?? que els est??ndards del b?? i el mal s??n sols productes de la cultura local o prejudicis.

Sense importar la font de les seves definicions, totes les cultures humanes tenen una s??rie de "creences naturals" sobre quines coses s??n malvades. Les maldats naturals generalment inclouen la mort accidental, les malalties i altres desgr??cies. Les maldats morals generalment inclouen la viol??ncia, la tra??ci?? i altres comportaments destructius cap a d'altres, encara que el mateix comportament cap a persones alienes a un grup pot ser considerat bo. Les religions judeocristianes junt amb l'islam i d'altres, se centren en gran manera en els conceptes del b?? i el mal i aix?? ha estat causa de nombrosos debats religiosos. Moltes cultures i mitologies personifiquen el mal, com Satan??s [4] [5] en el cristianisme. D'altres descriuen als esperits i a dimonis malvats com els incitadores dels actes de maldat.

[edita] La seva descripci?? com a conducta i personalitat

Gu??r??n inquieta els seus fills, Ham??ir i S??rli, per venjar la seva germana.
Gu??r??n inquieta els seus fills, Ham??ir i S??rli, per venjar la seva germana.

Molts soci??legs, psic??legs i neur??legs han intentat construir explicacions cient??fiques per al desenvolupament de caracter??stiques especials d'una personalitat del tipus "antisocial", coneguda com soci??pata. El soci??pata es caracteritza per ser en extrem egoc??ntric, amb falta de consci??ncia i inhabilitat de sentir remordiment pel dany causat a d'altres personalment. Tanmateix, el diagn??stic de personalitat amb desordre antisocial o soci??pata (desordre abans cridat psicop??tic) ??s de vegades criticat per ser, actualment, no m??s cient??fic que cridar a una persona malvada.

El que els cr??tics veuen com una simple determinaci?? moral ??s disfressat, segons discuteixen, amb un nom de to cient??fic, per?? no ??s cap prove??da descripci?? completa d'un mecanisme pel qual l'anormalitat pugui ser identificada. En altres paraules, segons afirmen els cr??tics, els "soci??patas" s??n cridats com a tals perqu?? s??n primer creguts malvats, una determinaci?? no derivada d'un m??tode cient??fic; sin?? m??s aviat del codi moral del tipus de societat que ho jutja.

La maldat tamb?? ve a ser part de la voluntat interna, que decideix elegir viure la seva vida sota el domini del mal. La seva maldat ??s evid??ncia de l'intern. Ell dany que ocasiona als altres ??s la prova de l'exist??ncia del mal. Dominat pel fruit del mal, l'egoisme, l'enveja, i la incapacitat de remordiment, perdent amb aquest, l'??ltim que li queda del b?? en seu ser. Sent aix??, ja no surt d'aquest estat de foscor. En la consci??ncia es torna incomprencible i irracional, vivint sense fe, en estat mortis. Sense saber-lo en vida perd tot al seu voltant, sense adonar-se, i acaben a??llats del tot, amb deliri de persecuci?? en la seva consci??ncia, esperant el seu final cada dia, sense valor cap a la vida mateixa i cap a si mateix, convertint-se en un psic??pata, adorador del fruit que causa el sofriment amb els seus actes, descarregant-lo en els altres. Depenent, la seva intenci?? mental realitza actes f??sics contra un objecte viu i material, evident for??a del mal que domina seu ser intern, per voluntat pr??pia elegeix ser aix??.

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Real Academia Espanyola: "Diccionari de la Llengua Espanyola - Vig??sima segona edici??" maldat en qualitat de dolent (castell??).
  2. ??? Real Academia Espanyola: "Diccionari de la Llengua Espanyola - Vig??sima segona edici??" mal (castell??).
  3. ??? Romans 12:19: "Dearly beloved, avenge not yourselves, but rather give place unto wrath: for it is written, Vengeance is mine; I will repay, saith the Lord."
  4. ??? Niccolo Machiavelli, The Prince, Dante University of America Press, 2003, ISBN 0937832383 ISBN-13: 978-0937832387
  5. ??? Technology Review: What Can Neuroscience Tell Us about Evil?