Macari d'Alexandria
De Viquipèdia
Macari d'Alexandria (Macarius, Μακάδριος Ἀλεξανδρεύς) també Macari Polític (Μακάδριος Πολιτικός) i Macari el Jove fou un eclesiàstic egipci.
La seva vida la narra Pal·ladi que va viure amb ell durant tres anys, si be es centra en els seus miracles més que en la vida ordinària. Era nadiu d'Alexandria d'una família de comerciants. No s'ha de confondre amb un altra Macari d'Alexandria el prevere esmentat per Sòcrates i Sozomen acusat de violència sacrílega contra Isquires.
Va deixar el comerç per dedicar-se a la vida monàstica. En quin moment va abraçar la vida en solitari, i per quan de temps, és desconegut; va viure al desert de Nítria on els solitaris eren anomenats Cel·les (de cellae o cellulae, les seves residències); potser va arribar a arquimandrita de Nítria però la inscripció que ho deixa entendre es dubtosa.
Fou amic i possiblement deixeble de Sant Antoni i company de Macari Major; dels miracles que explica Pal·ladi cap és extraordinari. Fou desterrat com ortodox durant el govern del patriarca Luci, arrià, junta amb Macari Major i altres solitaris egipcis, i es van establir a una illa rodejada de maresmes, terres habitades només per pagans.
Va morir vers el 400, molt vell, segurament prop dels cent anys. Declarat sant, és commemorat pels grecs el 19 de gener i els llatins el 2 de gener.
Se li atribueixen les següents obres:
- I. Regula S. Macarii qui habuit sub Ordinatione sua quinque Millia Monachorum
- II. Epistola B. Macarii data ad Monachos
- III. Τοῦ ἁγίου Μακαριου τοῦ Ἀλεξανδρέως λόγος περὶ ἐξόδου ψυχῆς δικαίων καὶ ἁμαρτωλῶν: τὸ πῶς χωρίζονρται ἐκ τοῦ σώματος, καὶ πῶς εἰσιν, Sancti Macarii Alexandrini Sermo de Exitu Animae Justorum et Peccatorum: quotmodo separantur a Corpore, et in quo Statu manent[[
