Macari Major

De Viquipèdia

Macari Major (Macarius, Μακάδριος) fou un asceta egipci probablement deixeble o almenys contemporani de Sant Antoni, conegut també com Macari Magne o Macari el Gran o Macari el Vell. L'esmenten principalment Rufí i Teodoret.

Va néixer a l'Alt Egipte i als 30 anys va optar per la vida solitària i es va retirar al desert d'Escetis (Gran desert de Líbia) a entre 100 i 200 km al sud d'Alexandria. Als 40 anys fou ordenat sacerdot i és diu que posseïa els dons de curar, allunyar als dimonis i de fer profecies, i que fins i tot va ressuscitar a un home per convèncer a un heretge (els mateixos Rufí i Pal·ladi que en donen noticia, només ho expliquen com a cosa que havien sentit a dir).

Fou desterrat per ortodox durant el govern del patriarca Luci, arrià, junta amb Macari d'Alexandria i altres solitaris egipcis, i es van establir a una illa rodejada de maresmes, terres habitades només per pagans.

Va morir als 90 anys vers el 390 o 391. Fou declarat sant tant per l'església llatina com per la grega que el celebren el 15 de gener i el 19 de gener. Va deixar escrites unes epístoles, però altres llibres de més dubtosa autoria s'han publicat sota el seu nom:

• 1. Ὁμιλίαι πνευματιακαι, Homiliae Spirituales.
• 2. Περὶ τελειότος ἐν πνεύματι, De Perfectione in Spiritu
• 3. Περὶ προσευχῆς, De Oratione
• 4. Περι ὑπομονῆς καὶ διακρίσεως, De Patientia et Discretione
• 5. Περὶ ὑψώσεως τοῦ νοός, De Eleratione Mentis
• 6. Περὶ ἀγαπῆς, De Charitate
• 7. Περὶ ἐλευθεριας νοός, De Libertate Mentis