Luys Santa Marina

De Viquipèdia

Luys Santa Marina era el pseudònim de Luis Gutiérrez Santamarina (Colindres, Cantàbria, 1898 - Barcelona, 1980), poeta en llengua castellana, molt influït estilísticament pels membres de la generació del 27. Es llicencià en dret i fou un dels fundadors de Falange Española a Barcelona amb Robert Bassas Figa i Josep Ribas Seva, i s'allistà al terç espanyol. Malgrat les diferències ideològiques, va ser amic de l'escriptor valencià Max Aub, socialista, a qui publicà la seva novel·la Luis Álvarez Petreña a la revista que Santa Marina dirigia, Azor. Esclatada la guerra civil espanyola, fou condemnat a mort dues vegades per espionatge a favor dels franquistes i indultat per la pressió dels escriptors catalans, encapçalats per Josep Janés i Olivé.

Durant la postguerra fou director de Solidaridad Nacional i president de l'Ateneu Barcelonès. Malgrat haver fet la guerra en el bàndol guanyador, no en va treure cap profit econòmic i fins i tot avalà intel·lectuals processats pel franquisme. Posteriorment, va viure retirat de la política.

[edita] Obres

• Tras el águila del César (1924)
• Tetramorfos (1927)
• Santa Juana de Arco (1929)
• Cisneros (1933),
• Italia mi ventura (1943)
• La vida cotidiana en nuestros clásicos (1948)
• Perdida Arcadia (1952)
• Karla y otras sombras (1956)
• Hacia José Antonio (1958)
• Ada y Gabrielle (1959)