Luci Emili Pap (cònsol)

De Viquipèdia

Luci Emili Pap (Lucius Aemilius Q. F. CN. N. Papus) fou un magistrat romà, net de Quint Emili Pap (Quintus Aemilius Papus).

Fou cònsol el 225 aC junt amb Gai Atili Règul. En aquest any es va lliurar la gran guerra a la Gàl·lia Cisalpina, que als darrers anys començava a mostrar símptomes d'hostilitat i havia rebut ajut de l'altra costat dels Alps. La conducció de la guerra fou assignada a Pap i el seu col·lega Règul fou enviat a Sardenya on també havia esclatat la revolta.

Pap es va estacionar a Ariminium mentre un segon exèrcit era estacionat a Etrúria sota comandament d'un pretor. Els gals van avançar entre els dos exèrcits cap a Etrúria i van derrotar al pretor romà que es va lliurar de l'aniquilació per l'arribada de Pap. Els gals es van haver de retirar cap al seu territori, i van avançar cap a la costa de Ligúria, però allí foren atacats per Règul, al que s'havia cridat i que tornava de Sardenya, i havia desembarcat prop de Pisae. Els gals, entre els dos exèrcits, van haver de lluitar i la batalla fou ferotge; Règul va morir però finalment els gals foren derrotats; quaranta mil gals haurien mort a aquesta batalla i deu mil haurien estat presoners, entre els quals el rei gal Concolitanus. Emili Pap va avançar cap al país dels bois i el va devastar, però al cap de pocs dies va retornar a Roma; allí va celebrar un triomf.

El 220 aC fou censor amb Gai Flamini i va fer el cens que donava 270.213 ciutadans.

El 216 aC fou un dels triumvirs nomenats per la qüestió monetària.