Lorenzo de M??dici
De Viquip??dia
Lorenzo de M??dici, conegut per Lorenzo il Magnifico (Lloren?? el Magn??fic, en catal??) (Flor??ncia, 1449 - Careggi, Toscana, 1492) fou un distingit pol??tic, humanista i mecenes itali??.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Senyor de Flor??ncia (Lorenzo I), era nebot de Cosimo de M??dici, dit il Vecchio (el vell, en catal??), fundador de la senyoria dels M??dici i fill de Piero I de M??dici i de Lucrezia Tornabuoni. Abans d'assumir la senyoria de Flor??ncia tingu?? ocasi?? d'ensenyar la seva habilitat diplom??tica gr??cies a la missi?? que li fou confiada tot just complerts els setze anys a N??pols, Roma i Ven??cia. Se'n sort??, a m??s a m??s, amb l'oferiment d'honors i d'or als M??dici per part de Luca Pitti, el m??s gran aliat entre els seus adversaris pol??tics.
El 1468, gr??cies a l'inter??s de la seva mare Lucrezia Tornabuoni, es cas?? amb Clarice Orsini, amb qui tingu?? tres fills, anomenats Piero, Giovanni (futur Papa Lle?? X), Giuliano i quatre filles, de nom (Lucrezia, Maddalena, Luisa i Contessina). Per primera vegada, un M??dici esposava una dona de fam??lia noble, establint una alian??a entre els M??dici i els Orsini que ser?? la clau per l'arribada de la primera porpra cardenal??cia a la fam??lia, en la persona del seu fill Giovanni.
A la mort del pare el 1469, Lorenzo, tot just amb vint anys, assumeix el poder a Flor??ncia, juntament amb el seu germ?? Giuliano. Aquest, reconeixent-li les seves qualitats superiors, li ced?? immediatament les compet??ncies de govern. Lorenzo va reformar completament les institucions estatals durant el per??ode compr??s entre el 1469 i el 1472, va apaivagar totes les rivalitats entre les fam??lies i va ajudar a a resoldre tots els conflictes, esdevenint l'??rbitre suprem en totes les disputes. Amb petites modificacions a la constituci?? comunal, es va garantir el poder sense perdre l'estima del poble: va fer conservar les magistratures comunals, les quals, privades de tota autonomia, foren simples instruments en les seves mans.
Lorenzo compendiava el poder pol??tic i l'econ??mic, amor per l'art i per la cultura, representant l'encarnaci?? ideal del pr??ncep renaixentista: estava a punt per regnar com a senyor absolut. Ell garant??, a m??s a m??s, un per??ode d'equilibri entre les diverses pot??ncies italianes, fins al punt de mer??ixer l'apel??latiu d'"agulla de la balan??a italiana".
Despr??s d'haver dominat la rebel??li?? de Prato i de Volterra, despr??s de deu anys de govern, els germans M??dici van haver de fer front a la recrudesc??ncia dels atacs de les fam??lies rivals, sobretot la dels Pazzi, que orquestraren la c??lebre Conjura dels Pazzi amb la intenci?? de matar els germans. El 26 d'abril del 1478, mentre escoltaven missa a Santa Maria del Fiore, tots dos germans foren assaltats. Giuliano fou apunyalat fins a morir pel sicari Bernardo Bandini, mentre Lorenzo, ferit lleument, es va salvar amagant-se a la sagristia, ajudat per alguns amics, entre els quals es trobava el Poliziano. Els conjurats, entre els quals s'hi trobaven personatges pol??tics no florentins, com el Papa Sixt IV i el seu nebot Girolamo Riario, senyor de Forl?? i d'Imola, foren sotmesos a cruels venjances i repres??lies.
El Papa, disgustat pel tractament reservat als conjurats, va excomunicar Lorenzo, i s'al??li?? amb Ferran I de N??pols i amb la Rep??blica de Siena contra Flor??ncia, al??liada amb Mil?? i amb Ven??cia. L'al??lian??a florentina fou derrotada pel rei de N??pols en la batalla de Poggio Imperiale del 1479. Immediatament, Lorenzo es trasllad?? personalment a N??pols per tractar amb Ferran I, sortint-se'n de l'empresa de conv??ncer-lo de les seves raons i obtenint la retirada de les seves tropes de la Toscana, deslligant-lo de la coal??lici?? amb el Papa.
Al seu retorn a la ciutat, Lorenzo fou aclamat pels florentins com a salvador de la p??tria. El 1480 Sixt IV, que s'havia quedat sol, ofer?? la pau a Flor??ncia.
Refor??at per aquests successos, Lorenzo, aprofitant el moment favorable, assegur?? el poder a les seves mans instituint el Consell dels setanta, ??rgan de govern format pels fidels de la fam??lia i que disminu?? l'autoritat del Priori i del Gonfaloniere de just??cia. Amb el nou pont??fex, Innocenci VIII, els M??dici es lligaren m??s amb el Papa, doncs Lorenzo estava conven??ut que l'al??lian??a entre Flor??ncia, N??pols i la Santa Seu mantindrien allunyats els estrangers d'It??lia.
Lorenzo il Magnifico, destacat moderador de la pol??tica italiana, cre?? un equilibri que fou la garantia d'una pau entre els estats italians que dur?? fins a la seva mort, sobrevinguda el 9 d'abril del 1492. El 1494, en reprendre's les disc??rdies entre els estats, Carles VIII enva?? la pen??nsula.
[edita] Obra cultural
Lorenzo no fou nom??s un pol??tic astut, tamb?? va ser poeta i protector de l'art. Enamorat de la cultura i de la poesia, li agradava de con??ixer-ne totes les manifestacions pel plaer intel??lectual que li produ??a. L'extrema varietat de g??neres, models literaris, tonalitats i estils que admir?? i conre?? fan molt dif??cil d'establir un perfil ??nic a la personalitat cultural de Lorenzo. Hom l'ha definit com a un "diletant" de la cultura.
- Raccolta Aragonese, en catal?? Recopilaci?? aragonesa - recull de poemes toscans des del segle XIII fins al seu temps, destinats a ser un present al rei Ferran I de N??pols.
[edita] Obres neoplat??niques
- Selve d'amore
- Altercazione
- Rime
[edita] Obres c??miques i edon??stiques
A la tend??ncia idealitzant d'aquests ??ltims escrits s'hi contraposa el realisme d'una tradici?? m??s "burgesa", c??mica i burlesca. En aquest sentit, fou molt influ??t per Pulci que en un primer moment fou l'intel??lectual m??s apreciat pels M??dici.
- Caccia col falcone
- Uccellagione di starne
- Beoni
- Nencia da Barberino - repr??n el tema de la "s??tira del vil??", tractant el personatge del r??stic en la seva t??pica grolleria, simplicitat i incivilitat. Es una par??dia del tema del pastor enamorat
- Corinto (poema)|Corinto
- Canzoni a ballo
- Canti carnascialeschi - destinat a ??sser cantat amb acompanyament musical durant el carnaval, se'n recorda especialment la c??lebre Canzona di Bacco
[edita] Obres religioses
A les obres precedents fan singular contrast altres composicions de car??cter religi??s: els Capitoli, par??frasi dels textos b??blics, le Laude, que enllacen amb la tradici?? romana del segle XIII i la Sacra rappresentazione dei Santi Giovanni e Paolo.
- Capitoli
- Laude
- Sacra rappresentazione dei Santi Giovanni e Paolo
[edita] Mecenatges
Escriptors i artistes en general trobaren en Lorenzo un mecenatge intel??ligent i receptiu, fins el punt de fer-li mer??ixer l'apel??latiu de Magnifico. Entre els humanistes que freq??entaren la seva cort recordem: Pico della Mirandola, Marsilio Ficino, Angelo Poliziano i Luigi Pulci. Aquests mateixos escriptors enriquiren la biblioteca de la fam??lia, enviant els estudiosos que freq??entaven la cort a fer recerca de manuscrits preciosos, a It??lia i a l'estranger. Organitz?? la seva col??lecci?? d'est??tues antigues prop del Giardino di San Marco, propietat seva i fund?? una exclusiva escola per joves artistes, reconeguda com la primera acad??mia d'art d'Europa, on estudi??, entre d'altres, un jovencell Michelangelo Buonarroti.
Els millors pintors d'aquells temps, Antonio Pollaiuolo, Filippino Lippi i Sandro Botticelli, treballaren per ell, aix?? com l'escultor Andrea del Verrocchio i l'arquitecte Giuliano da Sangallo.
Els ??ltims anys de la seva vida foren, per??, trasbalsats per l'agitador popular Savonarola, que l'acusava d'haver corromput, amb el paganisme human??stic, la Flor??cia cristiana i republicana.
[edita] Descendents
Lorenzo i Clarice tingueren nou fills, alguns dels quals de primera import??ncia per la hist??ria de la It??lia renaixentista i de Flor??ncia.
| Nom | Naixement | Mort | Nota |
|---|---|---|---|
| Lucrezia | 1470 | 1553 | Marid?? Jacopo Salviati |
| Dos bessons sense nom | 1471 | 1471 | Morts poc temps despr??s del part |
| Piero | 1472 | 1503 | Senyor de Flor??ncia, espos?? Alfonsina Orsini |
| Maddalena | 1473 | 1528 | Espos?? Franceschetto Cybo |
| Giovanni | 1475 | 1521 | Cardenal, despr??s Papa Lle?? X |
| Luisa | 1477 | 1488 | Promesa per esposa a Giovanni il Popolano, mor?? a l'adolesc??ncia |
| Contessina | 1478 | 1515 | Espos?? Piero Ridolfi |
| Giuliano | 1479 | 1516 | Duc de Nemours, espos?? Filiberta di Savoia |
