Lorenzo de Mèdici
De Viquipèdia
Lorenzo de Mèdici, conegut per Lorenzo il Magnifico (Llorenç el Magnífic, en català) (Florència, 1449 - Careggi, Toscana, 1492) fou un distingit polític, humanista i mecenes italià.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Senyor de Florència (Lorenzo I), era nebot de Cosimo de Mèdici, dit il Vecchio (el vell, en català), fundador de la senyoria dels Mèdici i fill de Piero I de Mèdici i de Lucrezia Tornabuoni. Abans d'assumir la senyoria de Florència tingué ocasió d'ensenyar la seva habilitat diplomàtica gràcies a la missió que li fou confiada tot just complerts els setze anys a Nàpols, Roma i Venècia. Se'n sortí, a més a més, amb l'oferiment d'honors i d'or als Mèdici per part de Luca Pitti, el més gran aliat entre els seus adversaris polítics.
El 1468, gràcies a l'interès de la seva mare Lucrezia Tornabuoni, es casà amb Clarice Orsini, amb qui tingué tres fills, anomenats Piero, Giovanni (futur Papa Lleó X), Giuliano i quatre filles, de nom (Lucrezia, Maddalena, Luisa i Contessina). Per primera vegada, un Mèdici esposava una dona de família noble, establint una aliança entre els Mèdici i els Orsini que serà la clau per l'arribada de la primera porpra cardenalícia a la família, en la persona del seu fill Giovanni.
A la mort del pare el 1469, Lorenzo, tot just amb vint anys, assumeix el poder a Florència, juntament amb el seu germà Giuliano. Aquest, reconeixent-li les seves qualitats superiors, li cedí immediatament les competències de govern. Lorenzo va reformar completament les institucions estatals durant el període comprès entre el 1469 i el 1472, va apaivagar totes les rivalitats entre les famílies i va ajudar a a resoldre tots els conflictes, esdevenint l'àrbitre suprem en totes les disputes. Amb petites modificacions a la constitució comunal, es va garantir el poder sense perdre l'estima del poble: va fer conservar les magistratures comunals, les quals, privades de tota autonomia, foren simples instruments en les seves mans.
Lorenzo compendiava el poder polític i l'econòmic, amor per l'art i per la cultura, representant l'encarnació ideal del príncep renaixentista: estava a punt per regnar com a senyor absolut. Ell garantí, a més a més, un període d'equilibri entre les diverses potències italianes, fins al punt de merèixer l'apel·latiu d'"agulla de la balança italiana".
Després d'haver dominat la rebel·lió de Prato i de Volterra, després de deu anys de govern, els germans Mèdici van haver de fer front a la recrudescència dels atacs de les famílies rivals, sobretot la dels Pazzi, que orquestraren la cèlebre Conjura dels Pazzi amb la intenció de matar els germans. El 26 d'abril del 1478, mentre escoltaven missa a Santa Maria del Fiore, tots dos germans foren assaltats. Giuliano fou apunyalat fins a morir pel sicari Bernardo Bandini, mentre Lorenzo, ferit lleument, es va salvar amagant-se a la sagristia, ajudat per alguns amics, entre els quals es trobava el Poliziano. Els conjurats, entre els quals s'hi trobaven personatges polítics no florentins, com el Papa Sixt IV i el seu nebot Girolamo Riario, senyor de Forlì i d'Imola, foren sotmesos a cruels venjances i represàlies.
El Papa, disgustat pel tractament reservat als conjurats, va excomunicar Lorenzo, i s'al·lià amb Ferran I de Nàpols i amb la República de Siena contra Florència, al·liada amb Milà i amb Venècia. L'al·liança florentina fou derrotada pel rei de Nàpols en la batalla de Poggio Imperiale del 1479. Immediatament, Lorenzo es traslladà personalment a Nàpols per tractar amb Ferran I, sortint-se'n de l'empresa de convèncer-lo de les seves raons i obtenint la retirada de les seves tropes de la Toscana, deslligant-lo de la coal·lició amb el Papa.
Al seu retorn a la ciutat, Lorenzo fou aclamat pels florentins com a salvador de la pàtria. El 1480 Sixt IV, que s'havia quedat sol, oferí la pau a Florència.
Reforçat per aquests successos, Lorenzo, aprofitant el moment favorable, assegurà el poder a les seves mans instituint el Consell dels setanta, òrgan de govern format pels fidels de la família i que disminuí l'autoritat del Priori i del Gonfaloniere de justícia. Amb el nou pontífex, Innocenci VIII, els Mèdici es lligaren més amb el Papa, doncs Lorenzo estava convençut que l'al·liança entre Florència, Nàpols i la Santa Seu mantindrien allunyats els estrangers d'Itàlia.
Lorenzo il Magnifico, destacat moderador de la política italiana, creà un equilibri que fou la garantia d'una pau entre els estats italians que durà fins a la seva mort, sobrevinguda el 9 d'abril del 1492. El 1494, en reprendre's les discòrdies entre els estats, Carles VIII envaí la península.
[edita] Obra cultural
Lorenzo no fou només un polític astut, també va ser poeta i protector de l'art. Enamorat de la cultura i de la poesia, li agradava de conèixer-ne totes les manifestacions pel plaer intel·lectual que li produïa. L'extrema varietat de gèneres, models literaris, tonalitats i estils que admirà i conreà fan molt difícil d'establir un perfil únic a la personalitat cultural de Lorenzo. Hom l'ha definit com a un "diletant" de la cultura.
- Raccolta Aragonese, en català Recopilació aragonesa - recull de poemes toscans des del segle XIII fins al seu temps, destinats a ser un present al rei Ferran I de Nàpols.
[edita] Obres neoplatòniques
- Selve d'amore
- Altercazione
- Rime
[edita] Obres còmiques i edonístiques
A la tendència idealitzant d'aquests últims escrits s'hi contraposa el realisme d'una tradició més "burgesa", còmica i burlesca. En aquest sentit, fou molt influït per Pulci que en un primer moment fou l'intel·lectual més apreciat pels Mèdici.
- Caccia col falcone
- Uccellagione di starne
- Beoni
- Nencia da Barberino - reprèn el tema de la "sàtira del vilà", tractant el personatge del rústic en la seva típica grolleria, simplicitat i incivilitat. Es una paròdia del tema del pastor enamorat
- Corinto (poema)|Corinto
- Canzoni a ballo
- Canti carnascialeschi - destinat a ésser cantat amb acompanyament musical durant el carnaval, se'n recorda especialment la cèlebre Canzona di Bacco
[edita] Obres religioses
A les obres precedents fan singular contrast altres composicions de caràcter religiós: els Capitoli, paràfrasi dels textos bíblics, le Laude, que enllacen amb la tradició romana del segle XIII i la Sacra rappresentazione dei Santi Giovanni e Paolo.
- Capitoli
- Laude
- Sacra rappresentazione dei Santi Giovanni e Paolo
[edita] Mecenatges
Escriptors i artistes en general trobaren en Lorenzo un mecenatge intel·ligent i receptiu, fins el punt de fer-li merèixer l'apel·latiu de Magnifico. Entre els humanistes que freqüentaren la seva cort recordem: Pico della Mirandola, Marsilio Ficino, Angelo Poliziano i Luigi Pulci. Aquests mateixos escriptors enriquiren la biblioteca de la família, enviant els estudiosos que freqüentaven la cort a fer recerca de manuscrits preciosos, a Itàlia i a l'estranger. Organitzà la seva col·lecció d'estàtues antigues prop del Giardino di San Marco, propietat seva i fundà una exclusiva escola per joves artistes, reconeguda com la primera acadèmia d'art d'Europa, on estudià, entre d'altres, un jovencell Michelangelo Buonarroti.
Els millors pintors d'aquells temps, Antonio Pollaiuolo, Filippino Lippi i Sandro Botticelli, treballaren per ell, així com l'escultor Andrea del Verrocchio i l'arquitecte Giuliano da Sangallo.
Els últims anys de la seva vida foren, però, trasbalsats per l'agitador popular Savonarola, que l'acusava d'haver corromput, amb el paganisme humanístic, la Florècia cristiana i republicana.
[edita] Descendents
Lorenzo i Clarice tingueren nou fills, alguns dels quals de primera importància per la història de la Itàlia renaixentista i de Florència.
| Nom | Naixement | Mort | Nota |
|---|---|---|---|
| Lucrezia | 1470 | 1553 | Maridà Jacopo Salviati |
| Dos bessons sense nom | 1471 | 1471 | Morts poc temps després del part |
| Piero | 1472 | 1503 | Senyor de Florència, esposà Alfonsina Orsini |
| Maddalena | 1473 | 1528 | Esposà Franceschetto Cybo |
| Giovanni | 1475 | 1521 | Cardenal, després Papa Lleó X |
| Luisa | 1477 | 1488 | Promesa per esposa a Giovanni il Popolano, morí a l'adolescència |
| Contessina | 1478 | 1515 | Esposà Piero Ridolfi |
| Giuliano | 1479 | 1516 | Duc de Nemours, esposà Filiberta di Savoia |
