Lluïsa Forrellad

De Viquipèdia

Lluïsa Forrellad (Sabadell, 1927) és una escriptora catalana en català i en castellà.

Fou una de les cofundadores del grup de teatre Quadre Escènic de la Puríssima de Sabadell el 1948, del qual també va ser actriu, i va escriure dos drames en castellà: Dos dramas i Regimiento de caza 43. Però es donarà a conèixer al gran públic el 1953, en què guanya el premi Nadal amb Siempre en capilla, la seva primera novel·la. L'obra narra en primera persona, des d'un curiós punt de vista, els tràngols de dos metges i d'un químic acabats de doctorar durant una epidèmia de diftèria al Londres de la fi del segle XIX.

Difícil de classificar, potser dins d'un romanticisme gòtic tardà, i especialment en el context de l'època i de la resta de novel·les guanyadores aleshores del Nadal, totes enquadrades, dins d'un major o menor interès literari, en l'anomenat realisme social de la postguerra, resulta, més de cinquanta anys després de la seva publicació, una lectura decididament excitant.

Aclaparada pel ressò d'un èxit tan sorprenent i per la pressió dels mitjans de comunicació, disposats a saber més de la seva vida, Lluïsa Forrellad va voler desaparèixer del mapa literari sense dir res. I, amb el pas del temps, el seu nom es va anar oblidant.

Des de llavors ha dedicat el temps a escriure i, a poc a poc, ha anat enllestint una desena de novel·les. Després de més de 50 anys de silenci, el 2006 ha publicat una de les obres que ha estat escrivint, Foc latent, per a la qual l'autora ha fet una exhaustiva recerca de materials històrics. La novel·la narra una història romàntica ambientada en la Barcelona convulsa del pas del segle XIX al XX, en què es barregen passions, secrets i revoltes.

L'any 2007 va sortir publicada la versió catalana, traduïda per ella mateixa, del seu gran èxit, Sempre en capella. El 2008 ha publicat la novel·la Retorn amarg.