Llibreria Tres i Quatre
De Viquipèdia
La Llibreria Tres i Quatre és una llibreria valenciana coneguda per haver estat un símbol de la resistència de la cultura valenciana, i catalana en general, al País Valencià.
La llibreria va ser fundada el 1968 per Eliseu Climent i ha estat molt vinculada a l'editorial Tres i Quatre. Situada inicialment en el nº7 del cèntric carrer Pérez Bayer de València, es va convertir en punt de reunió clandestina de moviments socials i sindicats durant la darrera etapa de la dictadura de Franco[1].
Per ella passaren també intel·lectuals i artistes com Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Josep Renau, Equipo Realidad o Andreu Alfaro entre d'altres, així com també d'intel·lectuals d'expressió castellana com el poeta Francisco Brines. Fou Alfaro qui feu el primer disseny per a l'editorial. Després de 15 anys, la llibreria passa a ser dirigida per Rosa Raga i es tralladà al nº 11 del mateix carrer, fins que el dia 30 de novembre de 2006 va tancar per traslladar-se al Octubre Centre de Cultura Contemporània, on es troba actualment.
[edita] Atemptats i Agressions
Durant tots aquestos anys, la llibreria ha estat víctima de diferents atemptats i agressions, d'entre les que destaquen:
- 6 de març de 1971[2]: Es trencaren les vitrines de l'aparador de la llibreria i es va abocar tinta a l'interior.
- 8 de maig de 1973: Explosiona una càrrega de plàstic adherida a l'aparador que provoca un incendi. Un milió de pessetes en pèrdues.
- Octubre de 1973: Llençament de dos còctels molotov.
- 5 de novembre de 1976: Nou atemptat. Per a aquest i els anteriors vegeu.
- 20 de gener de 2006: Assalt d'uns encaputxats que agredixen a treballadors i clients i llacen esprai a Gustau Muñoz que s'hi trobava allí. Els agressors, a més, van proferir crits espanyolistes i anticatalanistes. [3]
A banda de tot això, durant l'època a Pèrez Bayer, les pintades espanyolistes i anticatalanistes en les parets i la persiana metàl·lica de la llibreria van ser constants. A més a més, la llibreria havia de ser protegida per la Policia Nacional quan tenien lloc manifestacions blaveres o d'ultradreta.
