Limnognathia maerski
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
| Limnognathia maerski Kristensen & Funch, 2000 |
||||||||||||||||||||
Limnognathia maerski ??s un animal microsc??pic, descobert en un naixent homot??rmic de l'Illa Disko a Grenl??ndia el 1994, prou diferent de la resta de formes de vides conegudes com per qu?? fos classificat en el seu propi f??lum dels micrognatozous (Micrognathozoa). Estan emparentats amb els rot??fers, els acantoc??fals i els gnatostom??lids, agrupats conjuntament en el clade dels gnat??fers. Amb una vida mitjana d'una d??cima de mil??l??metre ??s un dels animals m??s petits coneguts.
En un principi, havia estat conf??s per un rot??fer, per?? un examen m??s a consci??ncia va acabar trobant difer??ncies significatives respecte a l'estructura dels cossos dels rot??fers. Aquestes difer??ncies van conduir als descobridors a assignar-li el seu propi f??lum.
L. maerski t?? mand??bules molt complicades, amb quinze elements separats. Les parts de l'estructura mandibular estan connectades per lligaments i muscles. Les parts de les mand??bules s??n molt petites, entre 4 i 14 ??m. L'animal pot estendre part de la seva estructura mandibular fora de la seva boca per menjar. Tamb?? l'est??n cap a fora quan est?? regurgitant elements que no s??n digeribles.
L. maerski t?? un gros gangli o cervell al cap i un parell de cordes nervioses que s'estenen ventralment (al llarg de la part baixa del seu cos) fins a la cua. Disperses sobre el cos hi ha pues sensorials fetes d'un a tres cilis. Aquestes pues s??n semblants a les trobades en els gnatostom??lids, per?? mentre que L. maerski pot tenir tres cilis per c??l??lula, els altres nom??s en tenen un.
En el front disposen d'una ??rea en forma de ferradura que est?? plena de cilis. Tamb?? n'hi ha en punts laterals del cap i en dues files de la part baixa del cos. Els cilis del front creen un corrent que mouen les part??cules cap a la boca. Els altres cilis mouen l'animal.
Tots els individus de L. maerski que s'han arreplegat per al seu estudi han mostrat tenir ??rgans femenins. Ponen dos tipus d'ous: de clova fina que eclosionen d'hora i de clova gruixuda resistents a la congelaci?? i per tant capa??os d'estar en vida latent fins a la primavera. ??s un patr?? que tamb?? tenen els rot??fers entre els que nom??s es formen ous de clova fina despr??s de la fertilitzaci?? dels mascles. Podria ser que els individus m??s joves de L. maerski recollits tinguessin tamb?? ??rgans masculins teoritzant-se que neixen com a mascles i evolucionen com a femelles.
[edita] Filog??nia
El seg??ent cladograma, adaptat de [1], mostra les afinitats de Limnognathia:
| Gnathifera |
|
||||||||||||||||||
