Rot??fer

De Viquip??dia

Rot??fers
Philodina
Classificaci?? cient??fica
Regne: Animalia Subregne: Eumetazoa Clade: Bilateria Superf??lum: Platyzoa Clade: Gnathifera F??lum: Rotifera Cuvier, 1798
Classes
Seisonoidea Bdelloidea Monogononta

Els rot??fers (Rotifera del llat?? rota,roda, i ferre, dur) constitueixen un f??lum d'animals pseudocelomats pr??cticament microsc??pics. Foren descrits per primera vegada per John Harris l'any 1696 (Hudson i Gosse, 1886). S'atribueix err??niament a Leeuwenhoek la primera descripci?? d'aquests animals per?? Harris ja havia realitzat esbossos l'any 1703.

La majoria de rot??fers mesuren entorn els 0,1-0,5 mm de longitud i s??n comuns en aigua dol??a tot i que algunes esp??cies habiten en aig??es salades.

[edita] Caracter??stiques

El nom es va posar en refer??ncia al seu aparell succionador, la corona, que recorda una corona reial o una serra dentada circular. La corona est?? composta de cilis que, al moure's, creen petits corrents que atreuen les part??cules de l'entorn cap a ella. De la corona passen a una faringe i d'aquesta a l'aparell mastegadorr denominat m??stax, on es trituren les part??cules succionades, per a despr??s ser digerides a l'est??mac i finalment ecuplsats els residus per la cloaca. La corona tamb?? la utilitzen per a despla??ar-se per l'aigua, a manera d'h??lice. En l'extrem oposat a la corona es distingeix un peu (generalment un parell de peus) amb el qual poden aferrar-se al substrat.

[edita] Biologia i ecologia

Existeixen rot??fers amb una cut??cula relativament gruixuda i r??gida que donen a l'animal una aparen??a capsular; uns altres s??n flexibles i d'aspecte i moviment vermiforme. Encara que la gran majoria de rot??fers s??n nedadors, alguns s??n s??ssils i viuen en l'interior de tubs o c??psules gelatinoses. Al voltant de 25 esp??cies s??n colonials (com Sinantherina semibullata).

En la majoria d'esp??cies els mascles s??n escassos, de manera que la reproducci?? per partenog??nesi ??s bastant comuna. A m??s existeix un marcat dimorfisme sexual ja que els mascles existents solen tenir l'aparell digestiu atrofiat, i la seva exist??ncia es redueix a la producci?? d'esperma. La vida d'una femella sol ser d'una o dues setmanes.

Algunes esp??cies s??n xerobionts, ??s a dir, els seus ous fertilitzats s'enquisten i creen formes de resist??ncia capaces de sobreviure als per??odes de sequera i dessecaci?? en els quals l'h??bitat aqu??tic desapareix per motius estacionals. Al ser rehidratats emergeixen r??pidament (en menys de dues hores) com organismes amb capacitat natat??ria. Algunes esp??cies produeixen un derivat del sucre trehalosa amb el qual creen una subst??ncia gelatinosa que ajuda a resistir la falta d'aigua ambiental.

[edita] Filog??nia

El seg??ent cladograma, adaptat de [1], mostra les afinitats dels rot??fers:

Gnathifera	Gnathostomulida Micrognathozoa Acanthocephala Rotifera

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	Viquiesp??cies.
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinot??cies}}}|Viquinot??cies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].