Liébana

De Viquipèdia

Comarca de Liébana

Mapa

Informació

Estat

Comunitat

Capital

Ciutat més gran

Superfície
- Total
- % de Cantàbria

574,83 km²
11%

Població
- Total
- % de Cantàbria
- Densitat

5.860 habitants
1,03%
10,19 habitants/km²

Gentilici

Lebaniego/a

Vista de la vila de Potes, cap comarcal de Liébana.

Senda de La Peña als Picos de Europa. El turisme actiu està molt assentat a la Comarca de Liébana. En la imatgn hom pot veure l'antic camí minaire que comunicava el poble de Tresviso amb Urdón, una de las rutes de senderisme més importants de Cantàbria.

Imatge de Peña Ventosa a Liébana.

La Comarca de Liébana és una comarca històrica de Cantàbria. És una de les millor definides de la regió, té una extensió d'uns 570 quilòmetres quadrats i es localitza al sud-oest de Cantàbria, limitant amb Astúries i les províncies de Lleó i Palència. A pesar que ja existeix una llei de comarcalització de Cantàbria, aquesta encara no ha estat desenvolupada, per tant la comarca no té entitat real^[1]

[edita] Municipis de la comarca

[edita] Situació geogràfica

La comarca està enclavada en els Pics d'Europa, la seva orografia a manera de gran foia entre murallones de pedra calcària ha fet d'ella la millor definida de Cantàbria. De difícil accés, es tracta d'una comarca rural el capital de la qual se situa a Potes. És una comarca muntanyenca tancada, constituïda per quatre valls (Valdebaró, Cereceda, Piedrasluengas i Cillorigo) que confluïxen a Potes, centre de la comarca. Els seus principals rius són el riu Deva, el Quiviesa i el Buyón. En el seu relleu escarpat destaca la roca calcària del període Carbonífer, afectada per processos kàrstics. pissarres i arenisca apareixen en els fons de les valls. La seva condició de gran vall tancat, amb grans diferències altitudinals i de forts pendents proporciona una gran varietat de condicions ambientals que ocasionen una multitud de formacions vegetals: alzines, sureres, faigs, roures (Quercus robur, Quercus pyrenaica), prats de pastura i terres de cultiu. El seu relleu tancat fa que tingui un microclima diferent al de la resta de la regió, afectat per un clima atlàntic. Així, en el fons de la vall de Liébana es gaudeix d'un clima mediterrani, que es transforma progressivament i a mesura que ascendim en un clima atlàntic humit fins a arribar a característiques subalpines en els alts cims dels Pics d'Europa. Les temperatures mitges anuals són de 28ºC per a les màximes i 8ºC en les mínimes, amb un nivell pluviomètric menor al d'altres zones de Cantàbria (800 mm anuals enfront dels 1.000-1.200 mm de mitjana de la regió).

[edita] Història

A la fi del segle XIV, el rei Joan I de Castella va atorgar el senyoriu de Liébana al seu cosí Juan Téllez de Castella, Senyor d'Aguilar de Campoo i fill de l'Infant Tello de Castella. A mitjan segle XV, la possessió del senyoriu de Liébana va donar origen a una de les freqüents guerres nobiliarias d'aquell temps i, posteriorment, a un llarg plet entre els Marquesos d'Aguilar de Campoo, hereus de Joan Téllez de Castella i els successors del segon matrimoni de la seva esposa, Leonor de la Vega, els Ducs de l'Infantado de la Casa de Mendoza. En 1576 els tribunals van dictar sentència a favor de la casa de l'Infantado.

[edita] Actualitat

La població total de la comarca arriba a la xifra de 5.860 habitants, segons dades de l'INE de l'any 2006 (veure taula). Segons les dades del mateix any, els seus tres nuclis més poblats, de major a menor, són: Potes (1.499), Cillorigo de Liébana (1.215) i Camaleño (1.088). I els tres nuclis menys poblays, de menor a major, són: Tresviso (76), Pesaguero (360) y Cabezón de Liébana (686).

Municipis més poblats de la comarca
Posició	Municipi	Població
1º	Potes	1.499
2º	Cillorigo de Liébana	1.215
3º	Camaleño	1.088

L'economia en la comarca de Liébana ha canviat del sector primari a l'auge del turisme rural, fruit de la seva importància paisatgística i del reclam que provoca el Parc nacional dels Pics d'Europa. No obstant això, el desenvolupament que ha suposat el turisme ha afectat gairebé exclusivament a la localitat de Potes, capçalera comarcal, en detriment de les altres poblacions de la vall. Així, el creixement poblacional dels últims anys en Potes no es veu reflectit en els altres nuclis de població, que estan afectats per una evolució demogràfica negativa.

[edita] Destacat

Pics d'Europa.
Monestir de Santo Toribio de Liébana.
Camí de Santiago del Nord: Ruta Vadiniense.
Església de Santa María.
Església de San Vicente.

[edita] Galeria

Los Pics d'Europa des de Lamedo (Cabezón de Liébana).	Lamedo després de la nevada d'hivern (Cabezón de Liébana).	Els Pics d'Europa des de Camaleño.	Els Pics d'Europa i Turieno (Camaleño).
Vista panoràmica del Monestir de Santo Toribio de Liébana.	El riu Deva.	El telef`rric de Fuente Dé.	Vista de Trillayo des de l'ermita de la Verge de Guadalupe amb els Pics d'Europa al fons.
La vila de Potes.	Tresviso.	Dobres (Vega de Liébana).	Casona blasonada a Dobres (Vega de Liébana).
Tudes (Vega de Liébana).	Vista de la capital de Vega de Liébana, La vega.