Les Parau Parau
De Viquip??dia
Les Parau Parau |
Paul Gauguin, 1891 |
Oli sobre tela, 70,5 ?? 90,3 cm |
Museu de l'Hermitage, Sant Petersburg |
Les Parau Parau (t??tol en tahiti?? amb l'article franc??s), La xerrada o Les xerraires, ??s un quadre del pintor Paul Gauguin fet el 1891, una de les primeres obres en la seva primera estada a Tahit??. Es conserva al Museu de l'Hermitage de Sant Petersburg[1]. Es coneix per la refer??ncia n??m. 435 del cat??leg de Wildenstein.
En tahiti?? parau vol dir ??paraula??, i la repetici?? ??s un augmentatiu. La traducci?? ??s ??xerrada?? o ??conversa??. Gauguin ho tradueix com Paroles, Paroles (paraules, paraules), i en el cat??leg Wildenstein-Cogniat s'introdueix una segona traducci??: Les potins (les xafarderes o les xerraires).[2]
Un grup de tahitianes assegudes en cercle estan embrancades tranquil??lament en una conversa. Gauguin les retrata de forma distanciada, sense un primer pla i integrades en el colorit del seu entorn. Ell mateix ho descriu d'aquesta forma: ??a l'aire lliure i tanmateix en la intimitat, sota els ombr??vols arbres, amb dones murmurant en un gegantesc palau que ha estat decorat per la mateixa natura. Per aix?? aquests colors fabulosos, aquest aire ardent i tot i aix?? suau i atenuat??[3]. Gauguin tracta el motiu de la xerrada com una representaci?? del ritme de vida de la Polin??sia.
El quadre recorda els paisatges que havia fet de la Martinica quatre anys enrera, amb una textura rica i un estil de tapisseria. Els colors i contorns estan suavitzats, la llum est?? moderada per una atmosfera que sembla penetrar les figures, el terra i els arbres, polint les formes mentre conserva el disseny.
La composici?? del quadre t?? els mateixos trets estructurals del conegut Le d??jeuner sur l'herbe d'??douard Manet (1863), per?? el context ??s totalment nou i inusual. La dona despullada ??s substitu??da per dones tahitianes decorosament vestides amb les mussolines dels missioners, l'ambient ??s ex??tic i els colors lluminosos i revolucionaris.
El grup de dones assegudes a terra el va tornar a pintar a Parau Parau (1892), pr??cticament amb el mateix t??tol i amb una des les figures id??ntica, i recorda tamb?? la composici?? de La migdiada (1894), en aquesta ocasi?? assegudes en un porxo i on reprodueix una de les figures de Parau Parau.
[edita] Refer??ncies
- ??? Fitxa del Museu de l'Hermitage
- ??? "Gauguin's Tahitian Titles", de Bengt Danielsson, The Burlington Magazine, abril 1967, p??g. 228-233. Disponible a JSTOR (acc??s restringit).
- ??? Paul Gauguin, 1848-1903, d'Ingo F. Walther, Benedikt Taschen, Col??nia: 1989, ISBN 3-8228-0218-2