La dama del alba
De Viquipèdia
La dama del alba és una gran obra teatral del dramaturg asturià Alejandro Casona. Subtitulada retablo en cuatro cuadros, la publicà l'editorial Losada de Buenos Aires l'any 1944. Ha estat reeditada posteriorment en moltes editorials, i el director Rovira-Beleta en va fer una pel·lícula el 1965.
Es tracta d'una obra molt representativa del teatre de Casona, ja que en recull tots els trets característics. Així, es caracteritza per la presència del paisatge asturià, per l'aparició de fets sobrenaturals i misteriosos, per l'aparició de personatges típics del seu teatre com són la Mort, encarnada en una dona misteriosa anomenada Peregrina, i personatges propis de l'àmbit rural. A més, l'autor també recull en aquesta obra un seguit de llegendes de caire popular com les relacionades amb la nit de Sant Joan.
[edita] Resum de l'obra
L'obra se situa en un petita població asturiana on una família viu emmarcada per la tristesa. Una noia jove anomenada Angèlica va desaparèixer en un llac ja fa quatre anys. La mare encara no la ha oblidada, mentre que la resta de la família (l'avi, el seu marit i els seus germanets) intenten mirar cap al futur i passar pàgina de la desaparició de la noia. Un dia apareix del no res una noia forastera anomenada la Peregrina que portarà el misteri a la casa. La Peregrina representa la mort i la seva presència respon a la seva intenció d'emportar-se amb ella una noia que encara no se sap qui és. Passen els dies i arriba a la casa una altra noia que es diu Adela i que acabarà enamorant-se de Martín, que era el marit d'Angélica. Tota la família, incloent la mare, començava a veure la vida amb optimisme, ja que tothom havia assumit la pèrdua d'Angélica i Adela va omplint el buit que Angèlica havia deixat. L'obra està envoltada de misteri que es va resolent quan Martín explica la veritable història de la desaparició d'Angèlica: la seva dona no va morir al riu sinó que va abandonar-lo per un altre home i que quan aquest no va voler saber res d'ella llavors va voler tornar a casa per recuperar la seva vida passada. La Peregrina, que fins aleshores semblava una dona dolenta, va esperar a soles Angèlica i la va convèncer de què si moria deixaria viure en pau a tota la seva família. Angèlica va acceptar i passada la nit de Sant Joan va aparèixer sense vida el cos de la noia al riu.
[edita] La Peregrina
La Peregrina és un personatge fonamental i principal en aquesta obra. Casona personifica la mort mitjançant aquest personatge misteriós, una Mort que té sentiments i emocions. Es tracta d'una noia jove i bella que té tots els trets característics dels humans. Així, és capaç de fatigar-se, tenir fred, jugar amb els nens, etc. L'autor intenta donar una imatge de la Peregrina (la mort) allunyada de la típica imatge macabra i espantosa amb que se sol caracteritzar. En La dama del alba, la mort resulta ser un personatge que fa justícia ja que aconsegueix que aquells que s'han portat malament acabin pagant els seus errors. Així, Angèlica, que és el personatge que ha abandonat la seva família deixant la idea que havia mort ofegada al riu, rep el càstig a la seva acció i no és perdonada per la mort sinó que a més es conduïda per la Peregrina al seu propi càstig.
[edita] Misteri a La dama del alba
Sense cap mena de dubte el misteri que envolta l'obra des de les primeres pàgines és el que la fa atraient per al lector. Així, a l'inici s'explica la desaparició al riu d'una noia jove que es diu Angélica i que es tracta de la filla d'una família humil. Han passat quatre anys i encara no se n'ha trobat el cos.
Alejandro Casona dóna misteri i intriga a l'obra ja que fins al desenllaç no es descobreix el motiu de la desaparició de la noia. Se sap que realment ella no va desaparèixer sinó que voluntàriament va marxar del poble amb un altre home. El misteri no solament el genera l'autor amb aquesta misteriosa desaparició sinó que mitjançant nombrosos elements crea un clima d'intriga i misteri. Així doncs, situa l'acció en un poble envoltat per la boira i gairebé sempre la trama es desenvolupa a la nit.
