Karakhànida
De Viquipèdia
Els karakhànides (dinastia karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària als segle X al XII.
Barthold pensa que eren un clan dels turcs toghuz oghuz que al primer quart del segle X van arrabassar de la regió de Balasagun (a l'oest de l'Issiq Kul) als turcs karluks. Al mateix tempos un altre tribu turca, els yaghma, també un clan dels toghuz oghuz, va ocupar Kashgar.
El primer dels khans del que es té noticia es Satuk Bughra Khan, rei de Kashgar, mort vers el 955, i que va promoure la introducció del islam entre els seus. En els cent anys següents els oasis de la conca del Tarim occidental i les planes del Tchu i el Talas estava sota el govern de diverses branques de la seva família, tots musulmans. Bughra Khan Harun, rei de Balasagun va envair els dominis samànides a Transoxiana i va entrar temporalment a Bukharà el maig del 992. Arslan Ilil Nasr, rei de Uzkend a Fergana (mort el 1012 o 1013) va entrar vencedor a Bukharà el 23 d'octubre del 999 i va annexionar la Transoxiana on hi va haver resistència fins el 1005.
Arslan va tenir inicialment bones relacions amb Mahmud de Gazni (998-1030) al que va donar una filla en matrimoni. Mahmud va conquerir Panjab (1004-1005) i mentre era a l'Índia (1006) Arslan va envair el Khurasan i va saquejar Balkh i Nishapur. Mahmud va retornar a Iran i va derrotar al karakhànida a Charkiyan prop de Balkh (4 de gener del 1008) [1]. Arslan Ilil Nasr va tenir l'ajut del seu cosí Kadir Khan Yusuf, príncep de Khotan, però en canvi el seu propi germà, Thugan Khan, va fer costat a Mahmud.
El 1017 els kitan (Liao) van enviar un exèrcit contra els karakhànides de Kashgar; el khan Tughan Khan els va rebutjar. Els kitan van enviar una ambaixada a Mahmud de Gazni [2] però el gaznèvida estava enfeinat a l'Índia (conquesta de Thaneswar el 1014, saqueig de Mathura el 1019, setge de Gwalior el 1020-1021, saqueig de Somnath el 1025). Després del 1025, ja amb els seus dominis fins al Ganges i Malwa, va decidir arreglar els afers amb el karakhànida que governava Samarcanda i Bukharà, Ali Tegin. Aquest fou derrotat i Mahmud va entrar en Samarcanda; al mateix temps va entrar a Transoxiana el karakhànida Kadir Khan Yusuf de Kashgar i es va trobar amb Mahmud amb el que es va entrevistar a Samarcanda per acordar un repartiment del país (1025). Quan Mahmud va tornar al Khurasan, Ali Tegin va recuperar Bukharà i Samarcanda (1026).
El gaznèvida Masud (1030-1040) fill i successor de Mahmud, va enviar una nova expedició contra Ali Tegin; l'exèrcit gaznèvida va ocupar Bukharà però no s'hi va poder mantenir (1032). Ali Tegin va morir poc després i Transoxiana va acabar en mans d'un altra branca, representada per Buri Tegin conegut per Tamghatsh Khan [3] que va regnar a Bukharà del 1041 o 1042 al 1068.
Mentre els gaznèvides foren derrotats a la batalla de Dandanaqan (22 de maig de 1040) prop de Merw pels turcs seljúcides que s'havien apoderat del Khurasan i els van rebutjar cap a l'Afganistan i Índia. El seljúcida Toghrul Beg va sotmetre Pèrsia i el 1055 va entrar a Bagdad i el califa el va reconèixer com a sultà i rei de l'est i l'oest.
A Samarcanda i Bukharà Shams al-Mulk Nasr (1068-1080), fill i successor (1068) de Buri Tegin, va ser atacat el 1072 pel sultà seljúcida Alp Arslan que va morir en aquesta campanya i el va succeir el seu fill gran Malik Shah; es va dirigir a Samarcanda però al darrer moment va acceptar la petició de pau de Shams al-Mulk, que va poder conservar el poder com a vassall. Així la branca karakhànida de Transoxiana va esdevenir una dependència dels dominis seljúcides.
A la regió de l'Ili i Kashgar, els karakhànides es van unificar sota Kadir Khan Yusuf (Balasagun Kashgar i Khotan). A la seva mort el seus fills Arslan Khan i Muhàmmad Bughra Khan (1032-1057) es van repartir els dominis: la major part al primer, i la plana de Talas al segon, però aquest va reunificar el país vers el 1055 arrabassant la Kashgària al seu germà. Però aviat hi va haver nous repartiments (1057). Al final del segle XI altre cop es van unificar sota Bughra Khan Harun (mort el 1102).
El 1130 la Kashgària i la conca del Issiq Kul fou ocupada pels kitan del regne Liao.
[edita] Tansoxiana sota dependència dels seljúcides, kara-khitai i khwarizm-shah
El 1089 Ahmad, nebot de Shams al-Mulk, es va revoltar i Malik Shah hi va fer una expedició. Ahmad fou fet presoner però després alliberat i reinstal·lat com a vassall. El 1096 el govern del Khurasan va passar al seljúcida Sandjar, que tenia uns 12 anys, amb residència principal a Merw. El karakhànida Kadir Khan Djibra de Kashgar va envair el govern, però Sandjar el va derrotar i matar prop de Termedh; el karakhànida de Transoxiana Arslan Khan va fugir davant la invasió del seu parent, però Sandjar el va instal·lar de nou a Transoxiana fins el 1130 en que enemistats els dos homes [4], Sandjar va ocupar Samarcanda i Arslan fou enderrocat i substituït pel seu parent karakhànida Hassan Tegin (1130-1132), i després per Rukn al-Din Mahmud (1132-1141).
El 1141 la Transoxiana fou envaïda pels kara-khitai emigrats des de la Xina. Sanjar els va anar a fer front però va patir una greu desfeta a Qatwan prop de Samarcanda (9 de setembre del 1141) i va haver de fugir al Khurasan [5]. Transoxiana va passar als kara-khitai, i Atsiz de Khwarazm es va revoltar.
El 1204 Ala al-Din Muhammad khwarizm-shah, va demanar ajut contra els gúrides al gurkhan dels kara-khitai, el seu nominal sobirà, que va enviar al general Tayanku-Taraz i al khan karakhànida Uthman (1200-1212), senyor de Samarcanda. Amb aquest reforç Ala al-Din va derrotar als gúrides a Hazarasp (1204). Els kara-khitai van empaitar als gúrides i els van derrotar completament a Andhakui a l'est de Balkh (setembre-octubre del 1204). Uthman va fer aliança amb Ala al-Din i junts van ocupar Bukharà; la sobirania dels khwarizm-shah sobre sobre els karakhànides de Transoxiana es va establir substituint a la dels kara-khitai. Aquestos van reaccionar i van recuperar Samarcanda, però el general Tayanku fou fet presoner en una batalla lliurada en un lloc incert, be a l'estepa d'Ilamish, prop d'Andidjan a Fergana o be a l'estepa de Talas (1210) i el domini d'Uthman com a vassall dels khwarizm-shah, es va consolidar.
El 1212 Uthman de Samarcanda va refusar obediència al khwarizm-shah. Ala al-Din va avançar cap a la seva capital, la va conquerir i saquejar i va fer executar a Uthman, que fou el darrer representant de la dinastia karakhànida que havia governat Transoxiana durant més de dos segles.
[edita] Notes i referències
- ↑ la data la dona Barthold, seguint a Gardizi; la victòria gaznèvida s'hauria degut a la utilització dels elefants indis
- ↑ Minorsky, comunicació a l'Acadèmia de les inscripcions, 1937
- ↑ el títol vol dir "rei de la Xina del nord" (Tabghatsh)
- ↑ per les intrigues del clergat sunnita que adquiria progressivament més influència a Bukharà i Samarcanda
- ↑ el paper del turc Atsiz, shah de Khwarazm, que hauria cridat als kara khitai contra Sandjar, es discutit; Barthold refuta completament l'acusació
