Justí el Màrtir

De Viquipèdia

Justí (Justinus, Ἰουστῖνος ) (c.100 - c.165), també anomenat Justí el Màrtir, Justí Màrtir (Ἰουστῖνος ὁ Μάρτυς), i Justí Filòsof ( Ἰουστῖνος ὁ Φιλόσοφος), fou un dels primers apologetes cristians. Les seves obres són les apologies cristianes de tamany mitjà més antigues que es conserven.

Era nadiu de Flàvia Neàpolis (Nova Ciutat de Flàvia) propera a Sequem. Va néixer probablement al tomb de l'any 100 i era fill de Prisc Bacqui o de Prisc fill de Bacqui; fou criat com a pagà i va créixer a Samària. Va estudiar filosofia i es va dedicar al sistema dels estoics, però com que no va trobar la resposta que buscava i no confiava en el seu mestre, es va passar als peripatètics, que també va deixar per considerar-los avars; llavors va estudiar filosofia pitagòrica però també la va rebutjar ja que no disposava de la preparació prèvia que li calia en música, geometria i astronomia; finalment va provar als platònics amb els que es va sentir satisfet; un dia mentre meditava es va trobar a un vell que li va recomanar l'estudi dels profetes hebreus com els únics que revelaven la veritat. Després Justí es va convertir al cristianisme (vers 120 a 140).

Justí fou un propagador de la fe cristiana i va ensenyar filosofia i va aprofitar les classes per fer proselitisme. Va visitar dues vegades Roma i a la segona vegada fou capturat i portat davant un tribunal encapçalat per Rústic, el prefecte de la ciutat (praefectus urbi). Justí va refusar fer sacrificis als déus i fou sentenciat a ser decapitat, sentència que es va aplicar immediatament; altres persones van morir al mateix temps. La majoria de les fonts diuen que fou sota Marc Aureli vers el 165-168 i es considera responsable de la mort al filòsof cínic Crescent, enemic personal de Justí, però això sembla força improbable.

Fou declarat sant per les esglésies de l'est i de l'oest; la primera ho celebra el 1 de juny i la segona el 13 d'abril.

Va escriure:

• 1. Ἀπολογία πρώτη ὑπὲρ Χριστιανῶν πρὸς Ἀντωνῖνον τὸν Εὐσεβῆ. Apologia prima pro Christianis ad Antoninum Pium. Primera Apologia de Justí Màrtir.
• 2. Ἀπολογία δευτέρα ὑπὲρ τῶν Χριστιανῶν πρὸς τὴν ?ωμαίων σύγκλητον Apologia Secunda pro Christianis ad Senatum Romanum.
• 3. Πρὸς τρυφῶνα Ἰουδαῖον διάλογος Cum Tryphone Judueo Dialogus

Obres dubtoses que alguns li atribueixen:

• 4. Λόγος πρὸς Ἕλληνας, Oratio ad Graecos.
• 5. Λόγος Παραινετικὸς πρὸς Ἕλληνας, Cohortatio ad Graecos.
• 6. Περὶ μοναρχίας, De Monarchia.
• 7. Ἐπιστολὴ πρὸς Διόγνητον, Epistola ad Diognetum.

Obres espúries:

• 8. Ἀνατροπὴ δογμάτων τινῶν Ἁριστοτελικῶν, Quorundam Aristotelis Dogmatum. Confutatio.
• 9. Ἔκθεσις τῆς ὀρθῆς ὁμολογίας, Expositio rectae Confessionis.
• 10 Ἀποκρίσεις πρὸς τοὺς ὀρθοδόξους περὶ τινῶν ἀναγ καίων Ζητημάτων Responsiones ad Orthodoxos de quibusdam Necessariis Quaestionibus.
• 11. Ἐρωτήσεις Χριστιανικαὶ πρὸς τοὺς Ἕλληνας, Quaestiones Christianae ad Graecos, i Ἐρωτήσεις Ἑλληνικαὶ πρὸς τοὺς Χριστιανούς, Quaestiones Graecae ad Christianos.

Obres perdudes:

• 13. Ζύνταγμα κατὰ πασῶν τῶν γεγενημένων αἱρέσεων Liber contra omnes Haereses
• 14. Ζύγγραμμα κατὰ Μαρκίωνος, o Πρὸς Μαρκίωνα Contra Marcionem
• 15. Ψάλτης, Psaltes
• 16. Περὶ ψυχῆς, De Anima
• 17. ?πομνήματα εἰς Ἑξαήμερον, Commentarius in Hexaëmeron
• 18. Πρὸς Εὐφράσιον σοφιστὴν περὶ προνοίας καὶ πίστεως ad versus Euphrasium Sophistam, de Providentia et Fide