Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya
De Viquipèdia
Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) foren l'organització juvenil del PSUC, creada el juny del 1936, de la unió de les Joventuts Socialistes de Catalunya, formades l'abril del 1936 amb les joventuts de la Unió Socialista de Catalunya i del Partit Català Proletari, i les joventuts del Partit Comunista de Catalunya i de la Federació Catalana del PSOE. Foren dirigides inicialment per Àngel Estivill, i en foren secretaris generals Vicenç Penyarroya, Celestí Martí Salvat i Wenceslau Colomer.
Des del novembre del 1936 l'objectiu dels seus atacs violents foren la Joventut Comunista Ibèrica i el POUM, tot i preconitzar una Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista, que no aconseguiren de formar amb les Joventuts Llibertàries de Catalunya fins l'abril del 1938. Hi destacaren algunes militants femenines com Isabel Bustó i Teresa Pàmies, impulsores de l'Aliança Nacional de la Dona Jove) i també de Lina Òdena i Lena Lambert.
En el terreny militar destacà especialment l'esforç fet per Pere Sunyol a la caserna de Sarrià i la columna (després batalló) Jaume Graells. L'òrgan de premsa fou Juliol (1936-1938), escrit en català i dirigit per Emili Peydró, Celestí Martí Salvat, Llibert Estartús, Wenceslau Colomer i Antoni Gabernat. Els seus combatents dins la Divisió 27 (Karl Marx) editaren Juventud Consciente (1937). Les JSU de Catalunya eren afiliades directament a la Internacional Juvenil Comunista.
El 1970 el seu paper dins el PSUC fou assumit per la Joventut Comunista de Catalunya (JCC).
