[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Josep de Miró i Argenter - Viquipèdia

Josep de Miró i Argenter

De Viquipèdia

Josep de Miró i Argenter (Sitges, 4 de març del 1851 [1] – Marianao Cuba, 2 de maig del 1925), militar i escriptor, general de divisió en la Guerra d'Independència de Cuba.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Fill de l'advocat Josep de Miró i Llopis i de Joaquima Argenter i Armengol. Estudià a Barcelona. Es graduà de Batxiller en Arts el 1869 i cursa dos anys d'estudis de medicina, carrera que interrompé. Als voltants de 1872-1873 combaté en les guerres carlistes; allistat en les forces del general Castells, participà en diverses batudes en les comarques del Penedès. Aconseguí el grau de tinent i comandà una companyia carlina. Després de la pau de Sagunt es negà a entrar a l'exèrcit regular com a oficial.

El 1874 emigrà a Cuba, sembla que desterrat, i començà a treballar com a dependent de comerç de la companyia Barahona i Domènech. Dos anys més tard s'establí a Santiago de Cuba, on treballà per a la firma Catasús Hermanos i, alhora, feia de corresponsal del periòdic La Llumanera de Nova York, publicació que dirigia Artur Cuyàs i Armengol. Als voltants de 1877-1878, els Catasús l'atorgaren el càrrec de majoral de l'ingenio Río Grande, que era una plantació de canya de sucre amb fàbrica transformadora.

El 1878 conegué el Major General Antonio Maceo quan aquest s'entrevistà amb Martínez Campos. Publicà un article de denúncia al periòdic santiagueny La Nueva Era que causà que fos desterrat a Holguín. Imbuït pels ideals d'independència de l'illa, allà hi fundà el 1887 el diari La Doctrina; el seu article El juez y el negro li comportà tres anys de presó. Es refugià a Manzanillo, on dirigí El Liberal (1893), periòdic amb què portà a terme apassionades campanyes periodístiques.

[edita] Actuació militar en la guerra d'Independència cubana

Quan esclatà la revolta el 1895, Miró s'afegí a la revolta, amb un primer combat el 14 d'abril a Ciego La Rioja. En tornar Maceo a l'illa el confirmà com a coronel i l'incorporà en el seu Estat Major. Després de destacar-se en l'enfrontament de Peralejo fou ascendit a general de brigada. Al novembre fou promogut al càrrec de cap d'Estat Major de la columna que partí de Baraguà.

Combaté juntament amb Maceo en tota la Campaña de Occidente, participant en les batalles d'Iguará, La Lechuza, Cacarajícara, Rubí i Bejerano. Fou ferit a San Pedro, on morí en Maceo el desembre del 1896. Pels seus mèrits en la Batalla de Mal Tiempo va ser proposat per al càrrec de general de divisió, que no li seria atorgat fins a acabada la guerra.

[edita] Postguerra

Acabada la contesa fou nomenat director dels arxius de l'exèrcit. Es dedicà a la història i al periodisme -dirigí La Democracia, de Manzanillo- i esdevingué membre de l'Academia de la Historia. Publicà diverses obres, entre les que destaquen Apuntes de la vida de Antonio Maceo (1897), la molt reeditada Crónicas de la guerra (1909) i la novel·la autobiogràfica Salvador Roca (1910).

El seu germà Joaquim va ser un pintor català molt vinculat a Sitges. El seu fill, José Miró Cardona, va ser primer ministre (per uns dies) i ambaixador de la Cuba post-Batista.

[edita] Bibliografia

[edita] Obres de Josep Miró

  • Apuntes de la vida de Antonio Maceo Grajales Veracruz: Tip. Las Selvas, 1897 (1898)
  • Crónicas de la guerra 1895-1896 La Habana: Letras Cubanas, 1981
    • I. La campaña de Invasión
    • II. La campaña de Occidente
  • José Penino, José Miró Argenter Homenaje a Ferrer La Habana: Cubana, 1909
  • José Miró Argenter, Tomás Estrada Plama La invasión de Occidente: partes oficiales New York: S.Figueroa, 1896
  • Jornadas de gloria La Habana: Imprenta La Prueba, 1916
  • Muerte del general Maceo (relato del suceso), seguido de una refutación a la farsa oficial Cayo Hueso: Imp. de El Yara, 1897
  • El pacífico, drama en tres actos La Habana: Rambla y Bouza, 1914
  • Salvador Roca: drama humano La Habana: Rambla y Bouza, 1910

[edita] Obres sobre Josep Miró

  • Martha María Fernández Rodríguez José Miró Argenter: el catalán mambí Holguín: Ediciones Holguín, 2005
  • Roland Sierra i Farreras Diccionari biogràfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998
  • David Jou i Andreu Els sitgetans a les Amèriques i Diccionari d'"americanismos" Sitges: 1994
  • Albert Manent, director Diccionari dels catalans d'Amèrica Barcelona: Comissió Amèrica i Catalunya 1992 Generalitat de Catalunya, 1992
  • Eduard Vinyamata Josep Miró i Argenter, de nacionalista català a heroi de la independència de Cuba article publicat a Revista de Catalunya núm. 52 (1991), p. 33-43
  • Leticia Díaz Góngora José Miró Argenter, periodista y guerrero Holguín: Comité Provincial del Partido, 1988
  • Juan J. Rmos y Rubio El general Miró Argenter, guerero y cronista de la invasión La Habana: Academia de Historia de Cuba, 1952
  • Fernando Figueredo Socarás Elogio del general José Miró y Argenter La Habana: 1926

[edita] Enllaços

[edita] Notes

  1. 1852 segons algunes fonts