Josep Pascual Tirado
De Viquipèdia
Josep Pascual Tirado (Castelló de la Plana 1884 - 1937) va ser un escriptor valencià.
Després d'estudiar batxillerat va passar a ocupar-se del patrimoni agrícola de la seua família. Després d'unes primeres incursions literàries — avui dia perdudes — i de certs titubejos entre el castellà, llengua en la que va publicar alguna obra menor, i el català, a partir de l'any 1920 comença la publicació de les seues narracions breus al butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, tasca que ompliria tota una dècada de treball. Aquestes narracions van ser recollides en dos volums Tombatossals i De la meua garbera. Contalles de Castelló de la Plana.
Tombatossals, la seua millor aportació, està considerada com l'obra valenciana narrativa més arrodonida de les quatre dècades inicials del segle XX. Segons el mateix autor va ser a través dels clàssics valencians com va trobar la inspiració per a escriure-la:
| « | ...d'eixes lectures, d'eixe Tirant lo Blanc i de la crònica de Muntaner, legits i rellegits baix les garroferes del meu Mas de la Madalena, va començar a brollar en la pensa meua, romàntica i bullidora, lo meu fill estimadíssim — del qual estic molt pagat —, honor i glòria meua, el famós cavaller i símbol nostre, el gran Tombatossals[1] | » |
Incorporada al cabal col·lectiu de la cultura popular i tradicional, el seu caràcter mitològic la situa en un lloc molt especial dins el panorama de la literatura catalana, ja que, provant de justificar míticament el poble de Castelló de la Plana, es transcendeix a si mateixa, carregada d'una capacitat simbòlica inesgotable.
Així doncs, les aventures del gegant Tombatossals en la cort del rei Barbut i en la conquesta de les illes Columbretes esdevenen, alhora, mite, símbol, signe i miratge.
La compositora Matilde Salvador va compondre l'any 1943 l'òpera La filla del rei Barbut, amb llibret de Manuel Segarra Ribés, basada en Tombatossals.
[edita] Publicacions
- Fruita de Repom (1921)
- Tombatossals (1930)
- De la meua Garbera (1935)
[edita] Referències
- ↑ Lluís Gimeno Betí. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Societat Castellonenca de Cultura. Castelló de la Plana, 2006. ISBN 8486113350
